Feliç 14 d’abril

Para conseguir dinero fácil hay otras maneras..

…Jugar al Trebol de la Once:

o limitar la velocitat a 80 km/h a l’autopista

Yes, we can.

Poder la poca il·lusió que em desperta últimament la política d’aquest país, hagi provocat que per primer cop, tot un usa-escèptic com jo, s’interessi més per la campanya nord-americana, que el trist espectacle pre-electoral dels de sempre.

Avui he vist el vídeo d’en Jesse Dylan “yes, we can”, un clip en favor de la campanya d’Obama.
Aquest home, n’Obama, té la força d’aquella gent que desperta els somnis i les esperances de la gent, un “story teller”, algú amb qui podem identificar les nostres esperances.

M’agrada la força amb que utilitza la paraula “change”, la força que concentra i projecta en la paraula, les esperances i aspiracions que hi concentra. Suposo que com tot, el “change” acabara decebent a molta gent perquè tothom emmiralla en la paraula “canvi” les seves aspiracions, però es evident que en el moment en que vivim cal més gent que cregui en el “change”.

Live des del iWeekend

Ahir postejava a la Grapadora que m’havien convidat al iWeekend, doncs bé… ja hem començat, no se si som 50 però hi ha un bon munt de gent, de moment estem a la fase de generació d’idees, i com que ja tinc la feina feta, doncs profito per fer un post-express.

Estem en directe, així que si llegeixes aquest post durant el cap de setmana, pots anar seguint l’event a traves d’aqui.

Keep in touch!

Enjuto Mojamuto també utilitza Firefox

Noves paraules: commentmicció

Commentmicció: [comendmiksio] verb.
Acte de posar un comentari al myspace d’algú sense tenir absolutament res intel·ligent a dir.
Acció que serveix a certes espècies d’animals unineuronals per marcar territori i autoafirmar-se digitalment.

Oratòria

Avui he acabat el curs d’oratòria impartit per en Robert Rodergas a l’Associació Empresarial de Publicitat.

Al fundar Grapa.ws tan jove, em vaig haver d’acostumar ben aviat a parlar defensant una idea o un projecte,  als 23 anys costa molt convèncer algú que et duplica l’edat que el que dius te sentit, i més quan parles sobre un mitjà que era desconegut i “misteriós” per la majoria.
Crec que el fet d’haver-me hagut d’espavilar em va donar certa facilitat alhora de presentar i defensar un projecte, penso que me’n surto normalment amb prou èxit, però encara tinc (o tenía) una assignatura pendent: parlar en públic, per un auditori, a una classe, o conferència… tremolor de veu, boca seca, suor freda a les mans, pànic escènic!
 
Me’n he hagut d’estar tants cops de comentar alguna cosa que em bullia a dins pel sol fet d’haver-me d’aixecar davant de tot un auditori, i agafar el micro.
O al començar una classe: aquells primers 5 minuts!! Buf! ..desprès em relaxo i em deixo anar, entres al paper i acabes disfrutant, però aquells 5 minuts primers, suficients per perforar el meu estómac

Crec que el curs no es un antídot immediat per superar el pànic escènic, però si que estic segur d’haver assentat les bases que m’han de permetre superar-ho.

En un presentació hi aboco tanta passió en el que porto que es impossible que em desconcentri i em posi nerviós, la clau està precisament en això: en la seguretat de l’èxit, se que porto algo bo i ho defenso amb tota la meva energia, de fet no seria el primer cop que he anul·lat una presentació per no estar convençut o satisfet amb el resultat.
Així doncs, he après sobretot a preparar molt millor el meu discurs, a construir un discurs sobre la marxa en pocs minuts en base a un guió ben estructurat, i sobretot a guanyar en confiança alhora de presentar i utilitzar tots els recursos que m’han de permetre això: abocar passió en el teu discurs, i en definitiva gaudir del teu moment

Gràcies Robert, ha estat un plaer. 

La Grapadora

Em vaig estar resistint a postejar-ho oficialment, perquè a vegades poses en marxa alguna cosa i no les acabes de tenir totes de com funcionarà, …però ja toca, ara ja ho puc fer totalment oficial, ja funciona i a bon ritme…

Si, si… a Grapa.ws ara tenim un blog corporatiu, allà hi escrivim tots, o almenys aquesta es la intenció. La idea es que amb més o menys freqüència tots els qui treballem a Grapa hi postejarem algun dia.
No es un blog monotemàtic, ni sectorial, ni vertical, …al contrari! intentem que hi hagi cabuda a diferents temes i a les opinions dels Grapadors, com diu el tagline: “cosas que importan mucho, poco o nada”
És una aposta arriscada, perquè no hi ha censura corporativa, només sentit comú, tothom escriu el que sent que ha d’escriure, intentant transmetre el pols de Grapa al exterior, al cap hi a la fi, des de fa un any per aquí hi ha molta, molta vida.

Tot això forma part d’una estratègia de posicionament que en breu em portarà a donar més notícies i que pretén convertir l’agència en un espai, real i virtual, molt més viu i dinàmic… ja aniré donant detalls.

Mentrestant, no deixes de fer una passada per La Grapadora, i si ens deixes algun comentari, segur que ens farà una il·lusió tremenda.

Free Burma!

International Bloggers’ Day for Burma on the 4th of October

Un brindis per La Gazetta

Ahir la gent de Manfatta celebrava els 150 numeros de La gazetta, i van llançar un brindis virtual per celebrar-ho, amb el “detallasso” de començar-lo amb un servidor, quina responsabilitat! gracies Eva!
La relació Manfatta - Grapa, es remunta al principi de ambdues empreses, i tot i que hem tingut els nostres alts i baixos com a tota relació, han estat 8 anys de relació propera, cordial i profitossa per a tots.

Bé, doncs això Manfattus que tot i que ahir ja vaig llançar un brindis per vosaltres al blog de Grapa, avui us el deixo aqui, per que, un cop més us ho mereixeu, i estic segur que si tinc aquest blog es en part gràcies a la influència que han tingut la Neus, l’Eva i l’Steve sobre la meva manera d’entendre internet… toma! aqui queda.  Una abraçada.

PD. per cert, despres de l’ensabonada…el banner aquest….!!?? mmmm ens entenem oi? no acudiu als vostres dissenyadors de capçalera i passa el que passa!