Sant Ramon: un bloguer avançat al seu temps.
Ja em perdonaràs pel títol, es que avui és Sant Ramon i a casa meva, mon pare i mon germà es diuen Ramon, i no podia parlar del “blogday” sense com a mínim felicitar-los a ells. Felicitats nois!
He decidit escriure abans del meu retorn oficial, per poder celebrar el “dia del blog” com toca, recomanant els 5 blogs que he descobert últimament, que no figuren en el meu blogroll i que a més a més no siguin d’aquells que tots llegim o que figuren a la majoria de llistats, 9′rules i blogrolls (no ha estat fàcil):
Un blog per gent una mica freak i amb molt temps lliure (el primer requisit el compleixo, el segon no gaire), es el blog de la revista Make Magazine on se’ns explica regularment com fer alguna cosa, des d’un llum amb una albergínia, a com re-aprofitar un teclat de Commodore 64 amb un ordinador modern.
“a man trapped in the paperless, wireless, timeless and spaceless office”, ell és defineix així.
És el blog d’en Josep Ganyet un català que escriu en anglès i que viu a i treballa a un espai indeterminat del ciberespai, en Josep Ganyet és un Ex-IBM (una característica que m’és familiar) i ara és consultor de comunicació i professor de comunicació audiovisual de la Pompeu, col·laborador de la consultoria Gotomedia de San Francisco, una de les consultores d’internet més importants.
El Blog d’en Baptiste Pons, un valencià que escriu un blog on parla una mica de tot, m’he assabentat de moltes coses gràcies al seu blog i a més a més escriu en aquest idioma que aquí en diem català i que a València s’anomena valencià ;)
El blog de la pàgina TED.com, si t’interessa la tecnologia, l’entreteniment i el disseny, aquest blog et sorprendrà, TED són unes conferències anuals on es conviden oradors i pensadors que ens descobreixen un món d’inspiració inesgotable. El blog publica regularment Videos dels TedTalks i articles que supleixen la regularitat de les conferències i a més a més ens apropa al mortals que no podem accedir a les conferencies a una font inesgotable de coneixement.
Si coneixes el meu perfil com a dissenyador sabràs que sóc un amant de les patterns, m’encanten aquests motius repetitius que creen textures. Les utilitzem alhora de fer webs, m’encanta vestir amb camises de motius geomètrics, i aquest estiu he aprofitat per empaperar una paret de casa meva amb un paper revival dels 70 (de trestintas).
Aquest blog es d’una dissenyadora anglesa apassionada també per les patterns que regularment va fent recull de textures trobades, tot i que els seus gustos són molt més florals que els meus, es una font d’inspiració recurrent.
Aquí queda, ja us dic que no ha estat fàcil, per cert! “l’ordre de factors no altera el producte”.
Durant els propers 15 dies, estaré dedicat en cos i ànima a…
…”il dolce fare niente”.
;) Fins a la tornada.
Darren Aronofsky
Aquest senyor és el director de “Pi” i de “Requiem for a Dream”, una de les meves pelis de capçalera. La pel·lícula en si, es dura, molt dura, amb una història sòrdida, però molt humana, de personatges perdedors que acaben fatal amb les drogues, en el sentit ampli de la paraula drogues.
Però la peli m’agrada especialment pel llenguatge narratiu que té, amb un estil de planos, moviments de camera, etc.., que et transporta a cada una de les sensacions d’angòixa i agobi que viuen els personatges, amb els quals acabes empatitzant fins el punt de sentir i comprendre les seves motivacions.
La banda sonora, del Clint Mansell, també excel·lent, arrodoneix aquest cúmul de sensacions aclaparadores de la pel·lícula.
Finalment, i per acabar-ho de rematar, el web de la pel·lícula es senzillament genial: www.requiemforadream.com
No es un simple web promocional d’una peli, sino que es un web amb un guió paral·lel a la pel·lícula, aconsegueix el mateix efecte que te la pel·lícula i et transporta a aquestes sensacions de desconcert i angoixa, sense la necessitat de mostrar-te un resum, un tràiler, una sinopsis del guio, etc…, per mi un gran site.
I pensaràs… “i aquest paio per que em parla ara d’una peli del 2000″, serà que el síndrome de parlar tard de tot s’encomana.
Doncs no! que es que me assabentat que acaba d’estrenar nova peli: “The Fountain” i ja en tenia ganes, i mira, m’ho he fet venir a “huevu” ;)
Crazy
M’agrada la cançó, però encara m’agrada més el Clip.
A disfrutar-lo!
Declinació del verb “pringar”.
Un amic meu [1], veí de la Vall d’Hebron, es va quedar atrapat el passat divendres al Prat degut a la vaga del personal de terra d’Iberia, el pobre es va quedar sense vacances, li han anul·lat el viatge, i encara falta veure si li tornaran la pasta.
La vaga del Prat la va instigar, entre d’altres, el conegut d’un conegut, d’aquest amic meu, que mesos enrera patia cada dimecres llargues cues al tornar a casa pels talls de les rondes, que feia el meu amic i els seus veïns de la Vall d’Hebró per protestar contra la Narcosala.
Aquest conegut, d’un conegut, del meu amic, encara recorda com es va indignar amb la vaga de metges de la sanitat pública: “Amb la salut no es juga”, va dir un dia tot alterat, trucant a una tertúlia de la radio, just en el moment on un del convidats, pilot d’avions, arribava tard pels talls d’autopistes dels pagesos que protestaven contra la política agrària de la Unió Europea, els qual, setmanes abans, s’havien vist afectats per la vaga de pilots del Sepla, just quan volien viatjar a Brussel·les per negociar les ajudes a la fruita seca.
—
M’estalvio les paraules viscerals que a vegades em surten per descriure el meu petit País, (a vegades massa petit).
—
[1] Preàmbul que utilitzava el meu germà de petit quan explicava alguna historia de dubtosa veracitat, ;) Va per tu, Món.
Unos vienen, otros se van… jo em quedo.
De cop i volta, un munt d’amics tenen blog (he d’actualitzar el meu blogroll). Sembla que l’època estival desperta les ganes de fer coses a la gent, a mi al contrari, aquesta calor em fa vegetar una mica.
Cada dia repasso els meus blogs de lectura habitual (57, com les varietats de Heinz) a traves del Netvibes, i últimament em fixo en com alguns blogs dels habituals baixen el ritme, o inclòs baixen el nivell o la qualitat dels post, alguns ja no escriuen, altres han tancat o d’altres al contrari, estan més prolífics que mai i dona gust llegir-los.
Jo, per sort, sóc un bloguer aficionat, com també sóc fotògraf aficionat, un músic aficionat, motorista aficionat, ciclista aficionat, submarinista aficionat, etc… es a dir, només faig totes aquestes coses si em venen de gust, si no tinc res a dir, res a fotografiar, res per tocar…, no ho faig i llestos.
Vaja, que a vegades, m’agrada ser un simple aficionat en moltes coses, el dia que em suposi pressió tocar o escriure tonteries, o fer o deixar de fer, segurament perdran l’encant.
Un dia vaig fer cas a l’eslogan: haz de tu afición una profesión, i no em va anar del tot malament, …de moment encara no m’he cansat, tot i que a vegades em plantegi canviar el mouse per l’aixada, el despatx per un Masia, i la comunicació interactiva pels melons ecològics.
Bones vacances a aquells que ja heu marxat!
