SigaBuscando.com

Un amic meu [1], veí de la Vall d’Hebron, es va quedar atrapat el passat divendres al Prat degut a la vaga del personal de terra d’Iberia, el pobre es va quedar sense vacances, li han anul·lat el viatge, i encara falta veure si li tornaran la pasta.
La vaga del Prat la va instigar, entre d’altres, el conegut d’un conegut, d’aquest amic meu, que mesos enrera patia cada dimecres llargues cues al tornar a casa pels talls de les rondes, que feia el meu amic i els seus veïns de la Vall d’Hebró per protestar contra la Narcosala.
Aquest conegut, d’un conegut, del meu amic, encara recorda com es va indignar amb la vaga de metges de la sanitat pública: “Amb la salut no es juga”, va dir un dia tot alterat, trucant a una tertúlia de la radio, just en el moment on un del convidats, pilot d’avions, arribava tard pels talls d’autopistes dels pagesos que protestaven contra la política agrària de la Unió Europea, els qual, setmanes abans, s’havien vist afectats per la vaga de pilots del Sepla, just quan volien viatjar a Brussel·les per negociar les ajudes a la fruita seca.

—
M’estalvio les paraules viscerals que a vegades em surten per descriure el meu petit País, (a vegades massa petit).
—
[1] Preàmbul que utilitzava el meu germà de petit quan explicava alguna historia de dubtosa veracitat, ;) Va per tu, Món.

De cop i volta, un munt d’amics tenen blog (he d’actualitzar el meu blogroll). Sembla que l’època estival desperta les ganes de fer coses a la gent, a mi al contrari, aquesta calor em fa vegetar una mica.

Cada dia repasso els meus blogs de lectura habitual (57, com les varietats de Heinz) a traves del Netvibes, i últimament em fixo en com alguns blogs dels habituals baixen el ritme, o inclòs baixen el nivell o la qualitat dels post, alguns ja no escriuen, altres han tancat o d’altres al contrari, estan més prolífics que mai i dona gust llegir-los.

Jo, per sort, sóc un bloguer aficionat, com també sóc fotògraf aficionat, un músic aficionat, motorista aficionat, ciclista aficionat, submarinista aficionat, etc… es a dir, només faig totes aquestes coses si em venen de gust, si no tinc res a dir, res a fotografiar, res per tocar…, no ho faig i llestos.

Vaja, que a vegades, m’agrada ser un simple aficionat en moltes coses, el dia que em suposi pressió tocar o escriure tonteries, o fer o deixar de fer, segurament perdran l’encant.

Un dia vaig fer cas a l’eslogan: haz de tu afición una profesión, i no em va anar del tot malament, …de moment encara no m’he cansat, tot i que a vegades em plantegi canviar el mouse per l’aixada, el despatx per un Masia, i la comunicació interactiva pels melons ecològics.

Bones vacances a aquells que ja heu marxat!