SigaBuscando.com

Avui hem estrenat nou despatx.
Ha estat un mes de bogeria, un mes d’obres, de lampisteria, de pintura, d’instal·lacions elèctriques, d’instal·lacions de xarxa, d’ikeas, d’akis, de furgonetes, de mudances, … un mes de nervis i feina, com feia temps!

Al final… ha valgut la pena, totes aquestes hores invertides…, em transformat l’antic estudi d’un fotògraf, en una agència preciosa i amb nous companys de viatge.
El despatx és la cara visible d’una sèrie de canvis que em dissenyat per grapa, tot plegat un munt de canvis i propòsits.

Tot aquest esforç, sumat a la feina del dia a dia, m’ha desconnectat del món, dels amics, de la família, de la gent que m’estimo, i evidentment també del blog.

Tot plegat un preu molt alt, no pas el blog, sinó d’haver oblida’t el que mes importa: la gent que t’estimes.

Així que, encara que amb retràs, torno a estar al mon dels vius, i no penso deixar de nou que algú pensi que he desaparegut.

—

Amb els qui he compartit alguns dels moments d’aquest mes, per haver-ho fet possible i pels moments compartits: Edgar, Sílvia, Adri, Xevi, Laia, Pipe, Pablo, Pare, Javi, Patxi, Caro, M.Angeles, Roser, Toke: Gràcies!

Estic desfet, acabo d’arribar a casa i estic completament desfet.

…

Sortint de la ronda un accident, un motorista mort, partit per la meitat per una caiguda que ha acabat al guardarail.
El motiu pel que ha caigut, el desconec, però no m’importa. Aquell noi es mort per que els motoristes no contem, perquè són un col·lectiu ignorat i incòmode.
La moto es una realitat que no existeix, els que anem amb moto som bojos que no tenim els mateixos drets que aquells que viatgen sols tancadets en les seves llaunes. No contem, perquè ningú dissenya, ni pressuposta les carreteres pensant en els que anem en moto, simplement no existim.
Per a l’administració la moto es algo que no hauria d’estar a la carretera, no hi ha lloc per aquells que tenim la moto com a mitjà de transport, no paguem els mateixos impostos, i la nostra vida no val el mateix que el resta de conductors.

Els guardarails parteixen el cos d’una persona per la meitat en una caiguda a 30km/h, no em ve de gust consultar les estadístiques de morts per aquest motiu, però la xifra es escruxidora. Per tant, un element instal·lat per a la seguretat dels cotxes es una trampa mortal en una caiguda amb moto. No em serveix el discurset de que la moto és perillosa, que tu ets la teva pròpia carrosseria, bla bla bla . La moto es més perillosa que un cotxe, això ho tinc assumit, però el que seria un simple caiguda de conseqüències lleus és un assassinat simplement perquè hi ha un element a la carretera que esta mal dissenyat.
La solució a aquest problema existeix, i salvaria moltes vides, per començar una aquesta mateixa nit.

És difícil de perdonar que des de l’administració es segueixi ignorant la solució i el problema.
Jo segurament aquesta nit tindré malsons, però hi haurà una família per a la qui aquesta nit serà molt difícil d’oblidar, poder algú de l’administració hauria d’apropar-se a explicar aquesta pobra gent perquè es segueixen instal·lant els guardarails tradicionals.

Això passava a Madrid, el passat divendres.