SigaBuscando.com

A punt de fer 30 anys i encara no havia aterrat per Madrid.
Bé, aterrar…, el que es diu aterrar si que ho havia fet, però no havia anat més enllà de les portes de l’aeroport.
I és que a vegades, em fa l’efecte que Madrid em cau més lluny que Europa.

Però, aqui estic! Acabo d’arribar, fa tot just fa tres horetes i em sento més turista que mai, més q a Roma, París o Berlín, vaig mirant amunt, els carrers, els cartells, els edificis, les llums, la gent, reconec els llocs de veure’ls a la tele, o les pelis.. m’en ric de mi mateix, semblo de poble… Suposo que és un efecte psicològic: però és que…Estic a la Capital!

Doncs això que aquesta setmana estarè per aquí, necessitaba aire, ultimament l’aire per Barcelona estava molt dens, almenys al meu voltant.

I res.. mentre espero que L’Eva surti del musical on treballa (la GranVia sembla Broadway, hi ha un musical cada 5 metres) i em porti a sopar a un lloc ben castizo; he buscat un cafè, un racó discret, he tret el portàtil, he enxampat una WiFi, he conectat la camera i volià! Un post des de Madrid.

Ala, bones festes!

Si, si, tu.
Tu ets el personatge de l’any, segons la revista TIME.
Els que ens movem per la xarxa, llegim, escrivim i ens informem, descarreguem i compartim continguts, creem comunitats, fem compres, …Nosaltres som els veritables protagonistes de la era de la informació.

La portada:

“Yes, you. You control the Information Age. Welcome to your world.”

No serè massa original amb aquest post, perquè el més probable és que avui tots anem plens de la notícia, però la possibilitat d’agafar perspectiva històrica i ser conscient del context, m’apassiona, …i si, és veritat, que sovint els que creiem i treballem per construir tot això, sentim que formem part d’alguna cosa important, quelcom que modificarà la forma com articulem les nostres vides, si és que no ha fet ja.

… i no, no parlo del meu casc d’Ones Celebrals, sino de la Wii.

Aquest cap de setmana ha estat el primer en que un quants afortunats (per exemple en Joan) han pogut disfrutar del la innovadora Nintendo Wii, que incorpora un revolucionari comandament sense fils semblant al de la tele, i s’utilitza com si fos una espasa, el comandament d’un avió, el volant d’un cotxe, el mànec d’una raqueta o una paella, la batuta d’una orquestra, etc, etc…

La gent que l’ha provat, (com per exemple en Joan) assegura que és una nova dimensió dels videjocs:
“La sensación es tan natural, tan pronto como se tiene el mando en la mano, la mente comienza a imaginar cómo algo así va a cambiar el mundo de los videojuegos para siempre”
Satoru Iwata, president de Nintendo. (raro sería que el president de Nintendo diguès que és un trunyo, però aquí m’hi quedava bé posar-hi una cita)

Tinc poc temps per jugar als videojocs, però sempre m’han agradat, encara que no pas amb la consola, on no m’hi acabo de fer als comandaments de les Play’s i cia, sempre he preferit les tecles de l’ordinador i el mouse, com a interfície de joc.
Però ara això canvia, la Wii es una autèntica innovació, amb aquesta nova manera de jugar em venen ganes de provar (no hi ha pressa eh, Joan.), i és que mentre no arriba el casc d’ones celebrals estic segur que la Wii servirà perquè molta més gent s’apropi a jugar a una videoconsola.

Com encara no tinc enllestit el Casc d’Ones Celebrals, m’hauré de conformar a fer experiments d’HCI amb el micro del meu ordinador..

Joan, convida’m a jugar amb la Wii!!!!!!!!

* L’HCI és la disciplina que estudia la relació d’interacció entre l’Home i les Computadores (Human-Computer Interaction).

Que esta ple de gent que fa la frekada de la cocacola i els mentos, es una evidència.
Però que n’hi hagi un parell que d’això n’hagin fet una dedicació, amb merchandising, publicitat i patrocini de Coca Cola i Mentos, fa agafar fred.

Però el més bó és que el muntatge és espectacular.

… i l’iPod segueix sense poder sintonitzar-la.
Ara no em posaré a despotricar de l’iPod, (esta promès un post, Uri), però el fet que Google comenci a possar el nas als mitjans tradicionals, m’ha impactat.

Sóc un amant de la ràdio, com també d’Adwords (o el ikea de la publicitat: barato, funcional, innovador, i t’ho muntes tu mateix).

Adwords funciona, es rentable per totes les parts, anunciant, mitjà i consumidor, però es tremendament aburrit.

Les “creativitats” d’Adwords es limiten qüestions estratègiques en la cerca, i mai o quasi mai en sorprendre’t, de fet, penso que trobaríem més creativitat a la secció de contactes dels anuncis per paraules de la Vanguardia, que a molts dels “enllaços patrocinats”.

A la ràdio hi ha poca bona publicitat, o són anuncis on criden mogollón, o són d’els que repeteixen vint-i-cinc vegades el nom del producte.

Però …de tant en tant, molt de tant en tant… et trobes alguna perla, anuncis amb creativitat, que no són una simple adaptació d’una campanya de tele, sinó que són creativitats en estat pur, copys excel·lents, una bona idea.

Alguna cosa així com l’essència d’una bona publicitat.

L’idea que la publicitat en algunes emissores de ràdio es pogués gestionar a través del programa d’Adwords, sembla apassionant, només que ara de sobte, em sorgeix una inquietud, …que Adwords no acabi matant els pocs anuncis q encara et sorprenen de tant en tant a la ràdio.

[La Nóticia via: Publicidad 2.0]

Aquesta si que la porto a l’iPod, per no perdre l’humor.

La cançó original, una cançó irlandesa que va ser adaptada per l’exercit confederat a la guerra civil americana, amb el temps va anar evolucionant cap a una marxa per nens, en plan cumbaià però a l’anglosaxona.

Avui, l’anunci de moda, amb una cançó que et descobriràs xiulant demà al mati a la dutxa.