SigaBuscando.com

Live des del iWeekend

Publicat en web 2.0 by Ferran Pruneda a Novembre 30th, 2007

Ahir postejava a la Grapadora que m’havien convidat al iWeekend, doncs bé… ja hem començat, no se si som 50 però hi ha un bon munt de gent, de moment estem a la fase de generació d’idees, i com que ja tinc la feina feta, doncs profito per fer un post-express.


Estem en directe, així que si llegeixes aquest post durant el cap de setmana, pots anar seguint l’event a traves d’aqui.

Keep in touch!

Enjuto Mojamuto també utilitza Firefox

Publicat en Pensant en veu alta by Ferran Pruneda a Novembre 28th, 2007

Noves paraules: commentmicció

Publicat en Pensant en veu alta by Ferran Pruneda a Novembre 18th, 2007

pixamyspaces1.png

Commentmicció: [comendmiksio] verb.
Acte de posar un comentari al myspace d’algú sense tenir absolutament res intel·ligent a dir.
Acció que serveix a certes espècies d’animals unineuronals per marcar territori i autoafirmar-se digitalment.

Oratòria

Publicat en Pensant en veu alta, Publicitat, personal by Ferran Pruneda a Novembre 14th, 2007

Avui he acabat el curs d’oratòria impartit per en Robert Rodergas a l’Associació Empresarial de Publicitat.

Al fundar Grapa.ws tan jove, em vaig haver d’acostumar ben aviat a parlar defensant una idea o un projecte,  als 23 anys costa molt convèncer algú que et duplica l’edat que el que dius te sentit, i més quan parles sobre un mitjà que era desconegut i “misteriós” per la majoria.
Crec que el fet d’haver-me hagut d’espavilar em va donar certa facilitat alhora de presentar i defensar un projecte, penso que me’n surto normalment amb prou èxit, però encara tinc (o tenía) una assignatura pendent: parlar en públic, per un auditori, a una classe, o conferència… tremolor de veu, boca seca, suor freda a les mans, pànic escènic!
 
Me’n he hagut d’estar tants cops de comentar alguna cosa que em bullia a dins pel sol fet d’haver-me d’aixecar davant de tot un auditori, i agafar el micro.
O al començar una classe: aquells primers 5 minuts!! Buf! ..desprès em relaxo i em deixo anar, entres al paper i acabes disfrutant, però aquells 5 minuts primers, suficients per perforar el meu estómac

Crec que el curs no es un antídot immediat per superar el pànic escènic, però si que estic segur d’haver assentat les bases que m’han de permetre superar-ho.

En un presentació hi aboco tanta passió en el que porto que es impossible que em desconcentri i em posi nerviós, la clau està precisament en això: en la seguretat de l’èxit, se que porto algo bo i ho defenso amb tota la meva energia, de fet no seria el primer cop que he anul·lat una presentació per no estar convençut o satisfet amb el resultat.
Així doncs, he après sobretot a preparar molt millor el meu discurs, a construir un discurs sobre la marxa en pocs minuts en base a un guió ben estructurat, i sobretot a guanyar en confiança alhora de presentar i utilitzar tots els recursos que m’han de permetre això: abocar passió en el teu discurs, i en definitiva gaudir del teu moment

Gràcies Robert, ha estat un plaer.