Yes, we can.
Poder la poca il·lusió que em desperta últimament la política d’aquest país, hagi provocat que per primer cop, tot un usa-escèptic com jo, s’interessi més per la campanya nord-americana, que el trist espectacle pre-electoral dels de sempre.
Avui he vist el vídeo d’en Jesse Dylan “yes, we can”, un clip en favor de la campanya d’Obama.
Aquest home, n’Obama, té la força d’aquella gent que desperta els somnis i les esperances de la gent, un “story teller”, algú amb qui podem identificar les nostres esperances.
M’agrada la força amb que utilitza la paraula “change”, la força que concentra i projecta en la paraula, les esperances i aspiracions que hi concentra. Suposo que com tot, el “change” acabara decebent a molta gent perquè tothom emmiralla en la paraula “canvi” les seves aspiracions, però es evident que en el moment en que vivim cal més gent que cregui en el “change”.
Avui estic comentador. Tu tb vas veure el 30min? A mi em va agradar especialment una frase:
“Obama no és prou blanc per als blancs ni prou negre per als negres”
Si que el vaig veure, si. Era el 60 minuts
Ja, molt fort, jo tb em vaig quedar em la frase, no ho te gens fàcil aquest paio.