SigaBuscando.com

Regularment escric un post autoexcusant-me de deixar oblidat el meu blog, mai tinc prou valor de tancar-lo (li he agafat carinyo), però em corrou no dedicar-li el temps amb que m’agradaria a mimar-lo.
Sempre penso que he d’escriure sobre això o allò altre, però després em falta l’espontaneïtat necessària per convertir el pensament de fer-ho en l’acte físic de posar-m’hi.

Podria excusar-me dient que la feina consumeix el meu temps i energia, però seria prendre dosis de placebo. La realitat i l’evidència es que no tots tenim la mateixa facilitat per transformar els pensaments en paraules escrites, i aquesta evidència fa que a mi em calgui tractar-ho amb una pesada transcendència, que ofega la possibilitat d’escriure-hi amb la regularitat que m’agradaria.

Posats a confessar, confesso profunda enveja per qui escriu com respira, i només respira, sinó que inspira.

Fa temps havia promès a un bon amic dedicar una tarda a obrir un blog plegats i posar-lo “bonic”, perquè era injust que algú que respira escrivint es limites a escriure on només un quants podíem llegir-lo.

Per sort, no ha calgut esperar a trobar cap tarda, i avui, aprofitant la terrible vulgaritat d’un post al wall de facebook ;) descobreixo que ja hi ha blog on-line i a més a més amb les antigues entrades importades:

Plug & Pray

… Albert, et confesso una terrible enveja: ets gran mestre!