Aquesta tarda participaré com a ponent a la segona edició del Cogrés Gràfic al CCCB, organitzat i promogut pel Col·legi de Disseny Gràfic de Catalunya.

El títol de la sessió plenària que durarà tot el dia d’avui es “El disseny i les fronteres”, i la areà de debat sobre la qual participare es focalitzarà en l’us de les tecnologies de la informació.

M’havia preparat un “power point” per fer la meva exposició, però ahir a la nit vaig reflexionar sobre la conveniència o no d’utilitzar-lo, per finalment acabar decidint de prescindir-ne.

Se’m va proposar que expliques en la meva xerrada, l’us que en faig a nivell personal i professional de les tecnologies de la informació, així com la meva experiència en l’execució de projectes interactius.

Així que, quina millor forma d’explicar-ho que fent-ho en directe i demostrant, amb els perills del directe, l’us i la meva visió sobre les mateixes.

(més…)

Als últims projectes en Css que em fet a Grapa.ws em investigat amb diferents fonts CSS no ortodoxes, fugint de les cansades Arial, Verdana, times, Georgina,…

Book Antiqua

A Manfatta vaig utilitzar la “Book Antiqua” com a font principal pels títols de les seccions, un web on no hi cap imatge calia tenir tipografies que li donessin força caràcter al text, …personalment n’estic força satisfet de com va quedar el CSS.

Palatino

A “Bornay“, en Joan i el seu toc personal ;), va fer que busquéssim i re-busquéssim entre les possibilitats d’utilitzar alguna tipografia que sortís una mica del normal, per finalment vam anar a parar a la Palatino.

Arial Narrow

D’aquí poquet publicarem un projecte amb la Arial Narrow com a font pels encapçalaments, dona un toc molt elegant al web.

Arial Rounded

Un atreviment de l’Edgar, que funciona de meravella amb cossos de lletra grans.

Si tu també dissenyes en CSS, atreveix-te a fer aquest tipus de “hacks” tipogràfics, busca la penetració que tenen les fonts més comunes, t’emportaràs agradables sorpreses. Prepara una bona cadena de fonts de substitució que funcionin mes o menys igual de bé en quant a tamany amb la font triada i llestos!

Et deixo un exemple de cadena:
font-family: “Book Antiqua”, Palatino, “Palatino Linotype”, Garamond, “Times New Roman”, serif;

El post sorgeix de llegir, via el blog de Intenta, aquest article que, ja pel títol, deixa clar que cal que ens hi atrevim: 8 fonts you probably don’t use in css, but should!

Em vaig estar resistint a postejar-ho oficialment, perquè a vegades poses en marxa alguna cosa i no les acabes de tenir totes de com funcionarà, …però ja toca, ara ja ho puc fer totalment oficial, ja funciona i a bon ritme…

Si, si… a Grapa.ws ara tenim un blog corporatiu, allà hi escrivim tots, o almenys aquesta es la intenció. La idea es que amb més o menys freqüència tots els qui treballem a Grapa hi postejarem algun dia.
No es un blog monotemàtic, ni sectorial, ni vertical, …al contrari! intentem que hi hagi cabuda a diferents temes i a les opinions dels Grapadors, com diu el tagline: “cosas que importan mucho, poco o nada”
És una aposta arriscada, perquè no hi ha censura corporativa, només sentit comú, tothom escriu el que sent que ha d’escriure, intentant transmetre el pols de Grapa al exterior, al cap hi a la fi, des de fa un any per aquí hi ha molta, molta vida.

Tot això forma part d’una estratègia de posicionament que en breu em portarà a donar més notícies i que pretén convertir l’agència en un espai, real i virtual, molt més viu i dinàmic… ja aniré donant detalls.

Mentrestant, no deixes de fer una passada per La Grapadora, i si ens deixes algun comentari, segur que ens farà una il·lusió tremenda.

Ahir la gent de Manfatta celebrava els 150 numeros de La gazetta, i van llançar un brindis virtual per celebrar-ho, amb el “detallasso” de començar-lo amb un servidor, quina responsabilitat! gracies Eva!
La relació Manfatta - Grapa, es remunta al principi de ambdues empreses, i tot i que hem tingut els nostres alts i baixos com a tota relació, han estat 8 anys de relació propera, cordial i profitossa per a tots.

Bé, doncs això Manfattus que tot i que ahir ja vaig llançar un brindis per vosaltres al blog de Grapa, avui us el deixo aqui, per que, un cop més us ho mereixeu, i estic segur que si tinc aquest blog es en part gràcies a la influència que han tingut la Neus, l’Eva i l’Steve sobre la meva manera d’entendre internet… toma! aqui queda.  Una abraçada.

PD. per cert, despres de l’ensabonada…el banner aquest….!!?? mmmm ens entenem oi? no acudiu als vostres dissenyadors de capçalera i passa el que passa!

Ahir va ser la nit Laus, la nit on es lliuren els premis més important del nostre país en disseny gràfic. Un cop més, com cada any des de fa tres, tenim algun projecte finalista, aquest any www.pirra.net …però res, de moment cap Trofeu Laus o Nominació.
Ja es un tema d’orgull, portem cinc projectes seleccionats, i ara ni que sigui per curar-nos, ens hem de proposar un trofeu pel proper cop.

Esta clar que els premis no són una finalitat en si mateixa, encara que hem tingut ja dos clients que ens han posat al briefing: “fer short-list als Laus” (per cert, hem complert briefing), però encara que no siguin un fí en si mateix, els premis motiven i fan il·lusió, donen energia al equip i fan créixer en orgull i reconeixement, que com diu en Punset, són les coses que, un cop superat el llindar de la supervivència, et fan realment feliç.

Així que si de ser feliç és tracta, els de Mucho ho deuen estar i molt (o mucho). Aquest estudi barceloní ahir va pujar fins a 6 cops al escenari, a recollir cinc trofeus Laus i un Grand Laus.
…Si, si, a alguns se’ns queia la baba…
A veure si, ni que fos per que ells també són de West Samoa, se’ns encomana algo.. o mucho.

Felicitats nois!

Avui hem estrenat nou despatx.
Ha estat un mes de bogeria, un mes d’obres, de lampisteria, de pintura, d’instal·lacions elèctriques, d’instal·lacions de xarxa, d’ikeas, d’akis, de furgonetes, de mudances, … un mes de nervis i feina, com feia temps!

Al final… ha valgut la pena, totes aquestes hores invertides…, em transformat l’antic estudi d’un fotògraf, en una agència preciosa i amb nous companys de viatge.
El despatx és la cara visible d’una sèrie de canvis que em dissenyat per grapa, tot plegat un munt de canvis i propòsits.

Tot aquest esforç, sumat a la feina del dia a dia, m’ha desconnectat del món, dels amics, de la família, de la gent que m’estimo, i evidentment també del blog.

Tot plegat un preu molt alt, no pas el blog, sinó d’haver oblida’t el que mes importa: la gent que t’estimes.

Així que, encara que amb retràs, torno a estar al mon dels vius, i no penso deixar de nou que algú pensi que he desaparegut.

—

Amb els qui he compartit alguns dels moments d’aquest mes, per haver-ho fet possible i pels moments compartits: Edgar, Sílvia, Adri, Xevi, Laia, Pipe, Pablo, Pare, Javi, Patxi, Caro, M.Angeles, Roser, Toke: Gràcies!

Ahir estàvem treballant tranquil·lament a l’estudi quan vam rebre un paquet per missatger, era un llibre: “Indentity, Made in Spain 06” d’en Màrius Sala.
Ens possem a fullejar-lo amb sorpresa i expectativa ….i taaxaaan! Hi tenim dos projectes publicats! ole ole quina alegria!

Ens havien convidat a presentar projectes fa cosa d’un any i prèvia autorització dels clients vam enviar-hi dos projectes, però feia molt i no havíem rebut cap noticia més, ja ni hi pensàvem. O sigui que doble sorpresa.

Han publicat la imatge corporativa de Simmbol i d’Avinyo films, així que tot seguit aviso als clients i els explico la noticia.
En David gerent de Simmbol, i bon amic, es desfà en elogis, ell porta molt content la imatge de la seva empresa.
Desprès aviso a en Jacobo, el gerent d’Avinyo films, amb qui tinc una excel·lent relació de confiança, …però amb ell parlo amb un somriure entre els llavis, d’aquells somriures de qui acaba de fer una “trastada”.

M’explico: vam re-dissenyar la imatge corporativa d’Avinyo fa més d’un any, però encara no s’han atrevit a aplicar-la, diuen que las cosas de palacio van despacio, però el veritable motiu, es que en Jacobo no acabava de tenir clara la proposta, tot i que estava aprovada, no s’ha arribat a implantar mai del tot, “demasiadas Novedades”.

Evidentment li havia comentat si li semblava bé que presentes el seu projecte a una selecció de treballs, però poc es debia pensar que ho publicarien, ahir em va dir amb cara d’incredulitat: “No, si al final resultarà que sou bons”, seguit d’un “haurem de començar a utilitzar-la, no?”. Ara ja no tens excusa Jacobo ;)

Els memes són unitats mínimes d’informació cultural que es propaguen en forma d’herències culturals, el concepte però pot tenir un dimensió més quotidiana.

Al projecte final del Postgrau, entre d’altres coses, havíem de dissenyar una campanya de promoció pel nostre site, www.tenimunplab.com, el nostre projecte involucrava a diferents actors de la societat civil, Ong’s i administracions de Barcelona.
Vam dissenyar la campanya en 3 fases amb idees innovadores.
No volíem ni sentir a parlar de campanyes teaser, però necessitàvem impactar a la societat amb la nostra proposta.
Era possible generar expectativa involuntària, o preparar l’audiència per al llançament d’un missatge?
Com podíem generar una expectativa sense que ningú detectes que la generàvem?

Amb un mini-Meme!

“…2 setmanes abans, mitjans de comunicació, articulistes, comentaries de radio, presentadors, tertulians, humoristes, etc… còmplices i involucrats en la promoció d’aquesta plataforma cívica, llençaran un meme a la societat, la qual el recollirà sense adonar-se’n, i que la preparà, a mode de teaser involuntari, per quan surti la plataforma.

Evidentment això era un projecte d’universitat, on podíem jugar a proposar animalades, però te un fonament…

Cada matí escolto Catalunya Ràdio. Fa uns dies, l’Antoni Bassas va plantejar, en referència a les reaccions del món islàmic a les paraules del Papa, si aquests no tenien “la pell molt fina”.
En el transcurs d’aquestes setmanes següents, no he deixat de sorprendre’m constantment, he sentit l’expressió a la radio, a la tele, al mitjans, als emails dels nostres clients, parlant amb amics, etc…
Es evident que l’expressió no era el primer cop que la sentíem, però el fet que algú influent faci us d’una expressió en un moment donat la posa en boca de tots, la posa de “moda” durant un cert període de temps i fa que ens transmeti a una velocitat vertiginosa.

El funcionament sempre ha estat invers: el “pues va ser que no” va sorgir al revés, de la publicitat a la societat, però… i si utilitzem aquesta capacitat de transmissió de les idees, frases o expressions, a la inversa?. Ho probem?

Fa molt poc que vam estrenar el VahoShop, tot just abans d’estiu. Per a la VahoShop volíem crear una interfície de compra molt intuïtiva, on fàcilment poguessis comparar els diferents models de productes. Cadascun dels models de Vaho son únics, i volíem que l’usuari pogués veure i comparar en tot moment els “bolsos” disponibles, pogués posar-los a la llista de la compra, i seguir comprant canviant de model, etc.
Vam fer una feina de bechmarking buscant interfícies de compra diferents, però vam trobar poca cosa singular.

Avui navegant, he descobert el nou web de Gucci, i m’encanta per la seva atrevida simplicitat, sense elements superflus, només producte, un menú de text minimalista, i una navegació amb molt rollo. La tenda on-line s’integra dins la mateixa navegació de tot el web, i sorprèn altre cop per la seva simplicitat, es molt clara, no hi ha cap icona amb un “carrito de la compra”, i veus en tot moment i gràficament els productes que tens a la shopping bag.

Sembla que alhora de fer “calers” pocs estan disposats a fer experiments en les interfícies de compra.

Coneixes més tendes on-line amb una interfície singular?

www.vaho.ws/shop
www.gucci.com
www.shopcomposition.com
www.freitag.ch

1,2,3… responda otra vez!

…”il dolce fare niente”.

;) Fins a la tornada.