SigaBuscando.com

Aquests clips corren com la polvora a les xarxes socials, els blogs i el emails.
En un món on tot esta tan produit, preparat i controlat, triomfa allò que es realment autèntic, bàsic i amb essència.

Valen la pena.

de Yeasayer

de Naturally 7

Ahir la gent de Manfatta celebrava els 150 numeros de La gazetta, i van llançar un brindis virtual per celebrar-ho, amb el “detallasso” de començar-lo amb un servidor, quina responsabilitat! gracies Eva!
La relació Manfatta - Grapa, es remunta al principi de ambdues empreses, i tot i que hem tingut els nostres alts i baixos com a tota relació, han estat 8 anys de relació propera, cordial i profitossa per a tots.

Bé, doncs això Manfattus que tot i que ahir ja vaig llançar un brindis per vosaltres al blog de Grapa, avui us el deixo aqui, per que, un cop més us ho mereixeu, i estic segur que si tinc aquest blog es en part gràcies a la influència que han tingut la Neus, l’Eva i l’Steve sobre la meva manera d’entendre internet… toma! aqui queda.  Una abraçada.

PD. per cert, despres de l’ensabonada…el banner aquest….!!?? mmmm ens entenem oi? no acudiu als vostres dissenyadors de capçalera i passa el que passa!

Ahir va ser la nit Laus, la nit on es lliuren els premis més important del nostre país en disseny gràfic. Un cop més, com cada any des de fa tres, tenim algun projecte finalista, aquest any www.pirra.net …però res, de moment cap Trofeu Laus o Nominació.
Ja es un tema d’orgull, portem cinc projectes seleccionats, i ara ni que sigui per curar-nos, ens hem de proposar un trofeu pel proper cop.

Esta clar que els premis no són una finalitat en si mateixa, encara que hem tingut ja dos clients que ens han posat al briefing: “fer short-list als Laus” (per cert, hem complert briefing), però encara que no siguin un fí en si mateix, els premis motiven i fan il·lusió, donen energia al equip i fan créixer en orgull i reconeixement, que com diu en Punset, són les coses que, un cop superat el llindar de la supervivència, et fan realment feliç.

Així que si de ser feliç és tracta, els de Mucho ho deuen estar i molt (o mucho). Aquest estudi barceloní ahir va pujar fins a 6 cops al escenari, a recollir cinc trofeus Laus i un Grand Laus.
…Si, si, a alguns se’ns queia la baba…
A veure si, ni que fos per que ells també són de West Samoa, se’ns encomana algo.. o mucho.

Felicitats nois!

El títol del vídeo original al youtube, diu “Free Hugs Campaign, Inspiring Story!”.
Realment quan vaig veure el vídeo ara fa uns quants mesos vaig pensar que era una bonica historia, si que vaig trobar q era una historia inspiradora, recordo que en aquell moment estàvem pensant idees per als Christmas de nadal d’alguns clients, i aquell vídeo ens va inspirar alguna q altre idea emotiva, així que sí: era una historia inspiradora.

El mateix debien pensar els creatius d’aquest spot d’Ono, o poder la inspiració va venir de part del client?

La publicitat en aquest país esta malament, molt malament, i les xifres als festivals ho demostren, pero es que a més a més si el concepte d’”inspiració” que tenim es aquest, això pinta que va per llarg.

(I post de la sèrie: “els post que no he escrit en aquest temps”)

Seguint el consell de Sofa Naranja per a un món millor, he fet una repassada als vídeos d’en Bobby McFerrin al YouTube,
…i m’ha donat tan bon rotllo tornar a sentir aquesta cançó que la postejo aquí, per veure si a tu també se t’encomana com a mi, a veure si fem un món millor ;).

# Administrar en cas de necessitat.
# Aquest video pot causar un estat de molt bon rotllo
# Aplicar els dilluns al matí a primera hora,
en cas d’estress laboral, o baixón.
# Aquest video no es d’un medicament.
# Si te dubtes consulti amb els seus amics, tot fent una cervessa.

Aquesta si que la porto a l’iPod, per no perdre l’humor.

El Flash s’ens ha fet gran, ja ha complert 10 anys, i encara que 10 anys no són res, a Internet ho són tot. Durant aquest temps el flash ha deixat mella, a marcat la vida dels internautes de moltes maneres i no s’ha salvat de polèmiques entre defensors i detractors que l’han possat molts cops en el centre de discussió alhora d’afrontar un projecte.

Recordo quan nosaltres vam començavem, fa més de 6 anys, ens demanavem el pressupost de fer un web en Flash o en Html, amb o sense intro, com aquell qui tria si al cotxe li instala llantes d’aliatge o no, no hi havia un anàlisi funcional de la tecnología, era simplement un complement de valor accesori, ara m’horroritza pensar algunes coses que haviem fet, tot i que encara tenim alguna de la època que segueix prou dignament penjada.

Avui ja no utilitzem el flash com un complement de pressupost, sino fent un anàlisi de la funcionalitat i les necessitats de comunicació d’un web, ara es diferent si hem de fer un minisite de publicitat, o un web d’informació corporativa. Tot i això sempre he cregut en el valor publicitari i de posicionament que te un web corporatiu, i sovint ens costava renunciar a la potencia gráfica del Flash en vers al html, per això fa temps que utilitzem el “FlasHTeMeLe”, o el que es el mateix, la barreja de flash i Html d’una manera racional.

Tot i això…, qui negarà que hi ha webs en flash que ens han marcat?, en podriem recordar moltes, però finalment tenim les webs més influents d’aquesta decada: la FWA i Adobe han obert una votació amb les escollides, i ja tenim els resultats: 1996-97, 98, 99, 2000, 01, 02, 03, 04, 05, 06.
Tot i que algunes de les seleccionades ara ens fan alergia, s’han de entendre en el context i reconeixer el merit. Apa! a disfrutar d’aquest web-flash-revival.

Ja em perdonaràs pel títol, es que avui és Sant Ramon i a casa meva, mon pare i mon germà es diuen Ramon, i no podia parlar del “blogday” sense com a mínim felicitar-los a ells. Felicitats nois!

He decidit escriure abans del meu retorn oficial, per poder celebrar el “dia del blog” com toca, recomanant els 5 blogs que he descobert últimament, que no figuren en el meu blogroll i que a més a més no siguin d’aquells que tots llegim o que figuren a la majoria de llistats, 9′rules i blogrolls (no ha estat fàcil):

MAKE:

Un blog per gent una mica freak i amb molt temps lliure (el primer requisit el compleixo, el segon no gaire), es el blog de la revista Make Magazine on se’ns explica regularment com fer alguna cosa, des d’un llum amb una albergínia, a com re-aprofitar un teclat de Commodore 64 amb un ordinador modern.

Ganyet.com

“a man trapped in the paperless, wireless, timeless and spaceless office”, ell és defineix així.
És el blog d’en Josep Ganyet un català que escriu en anglès i que viu a i treballa a un espai indeterminat del ciberespai, en Josep Ganyet és un Ex-IBM (una característica que m’és familiar) i ara és consultor de comunicació i professor de comunicació audiovisual de la Pompeu, col·laborador de la consultoria Gotomedia de San Francisco, una de les consultores d’internet més importants.

Mactiste

El Blog d’en Baptiste Pons, un valencià que escriu un blog on parla una mica de tot, m’he assabentat de moltes coses gràcies al seu blog i a més a més escriu en aquest idioma que aquí en diem català i que a València s’anomena valencià ;)

TED blog

El blog de la pàgina TED.com, si t’interessa la tecnologia, l’entreteniment i el disseny, aquest blog et sorprendrà, TED són unes conferències anuals on es conviden oradors i pensadors que ens descobreixen un món d’inspiració inesgotable. El blog publica regularment Videos dels TedTalks i articles que supleixen la regularitat de les conferències i a més a més ens apropa al mortals que no podem accedir a les conferencies a una font inesgotable de coneixement.

Print & Pattern

Si coneixes el meu perfil com a dissenyador sabràs que sóc un amant de les patterns, m’encanten aquests motius repetitius que creen textures. Les utilitzem alhora de fer webs, m’encanta vestir amb camises de motius geomètrics, i aquest estiu he aprofitat per empaperar una paret de casa meva amb un paper revival dels 70 (de trestintas).
Aquest blog es d’una dissenyadora anglesa apassionada també per les patterns que regularment va fent recull de textures trobades, tot i que els seus gustos són molt més florals que els meus, es una font d’inspiració recurrent.

Aquí queda, ja us dic que no ha estat fàcil, per cert! “l’ordre de factors no altera el producte”.

Aquest senyor és el director de “Pi” i de “Requiem for a Dream”, una de les meves pelis de capçalera. La pel·lícula en si, es dura, molt dura, amb una història sòrdida, però molt humana, de personatges perdedors que acaben fatal amb les drogues, en el sentit ampli de la paraula drogues.

Però la peli m’agrada especialment pel llenguatge narratiu que té, amb un estil de planos, moviments de camera, etc.., que et transporta a cada una de les sensacions d’angòixa i agobi que viuen els personatges, amb els quals acabes empatitzant fins el punt de sentir i comprendre les seves motivacions.

La banda sonora, del Clint Mansell, també excel·lent, arrodoneix aquest cúmul de sensacions aclaparadores de la pel·lícula.

Finalment, i per acabar-ho de rematar, el web de la pel·lícula es senzillament genial: www.requiemforadream.com
No es un simple web promocional d’una peli, sino que es un web amb un guió paral·lel a la pel·lícula, aconsegueix el mateix efecte que te la pel·lícula i et transporta a aquestes sensacions de desconcert i angoixa, sense la necessitat de mostrar-te un resum, un tràiler, una sinopsis del guio, etc…, per mi un gran site.

I pensaràs… “i aquest paio per que em parla ara d’una peli del 2000″, serà que el síndrome de parlar tard de tot s’encomana.
Doncs no! que es que me assabentat que acaba d’estrenar nova peli: “The Fountain” i ja en tenia ganes, i mira, m’ho he fet venir a “huevu” ;)

M’agrada la cançó, però encara m’agrada més el Clip.

A disfrutar-lo!