SigaBuscando.com

… i no, no parlo del meu casc d’Ones Celebrals, sino de la Wii.

Aquest cap de setmana ha estat el primer en que un quants afortunats (per exemple en Joan) han pogut disfrutar del la innovadora Nintendo Wii, que incorpora un revolucionari comandament sense fils semblant al de la tele, i s’utilitza com si fos una espasa, el comandament d’un avió, el volant d’un cotxe, el mànec d’una raqueta o una paella, la batuta d’una orquestra, etc, etc…

La gent que l’ha provat, (com per exemple en Joan) assegura que és una nova dimensió dels videjocs:
“La sensación es tan natural, tan pronto como se tiene el mando en la mano, la mente comienza a imaginar cómo algo así va a cambiar el mundo de los videojuegos para siempre”
Satoru Iwata, president de Nintendo. (raro sería que el president de Nintendo diguès que és un trunyo, però aquí m’hi quedava bé posar-hi una cita)

Tinc poc temps per jugar als videojocs, però sempre m’han agradat, encara que no pas amb la consola, on no m’hi acabo de fer als comandaments de les Play’s i cia, sempre he preferit les tecles de l’ordinador i el mouse, com a interfície de joc.
Però ara això canvia, la Wii es una autèntica innovació, amb aquesta nova manera de jugar em venen ganes de provar (no hi ha pressa eh, Joan.), i és que mentre no arriba el casc d’ones celebrals estic segur que la Wii servirà perquè molta més gent s’apropi a jugar a una videoconsola.

Com encara no tinc enllestit el Casc d’Ones Celebrals, m’hauré de conformar a fer experiments d’HCI amb el micro del meu ordinador..

Joan, convida’m a jugar amb la Wii!!!!!!!!

* L’HCI és la disciplina que estudia la relació d’interacció entre l’Home i les Computadores (Human-Computer Interaction).

Fa molt poc que vam estrenar el VahoShop, tot just abans d’estiu. Per a la VahoShop volíem crear una interfície de compra molt intuïtiva, on fàcilment poguessis comparar els diferents models de productes. Cadascun dels models de Vaho son únics, i volíem que l’usuari pogués veure i comparar en tot moment els “bolsos” disponibles, pogués posar-los a la llista de la compra, i seguir comprant canviant de model, etc.
Vam fer una feina de bechmarking buscant interfícies de compra diferents, però vam trobar poca cosa singular.

Avui navegant, he descobert el nou web de Gucci, i m’encanta per la seva atrevida simplicitat, sense elements superflus, només producte, un menú de text minimalista, i una navegació amb molt rollo. La tenda on-line s’integra dins la mateixa navegació de tot el web, i sorprèn altre cop per la seva simplicitat, es molt clara, no hi ha cap icona amb un “carrito de la compra”, i veus en tot moment i gràficament els productes que tens a la shopping bag.

Sembla que alhora de fer “calers” pocs estan disposats a fer experiments en les interfícies de compra.

Coneixes més tendes on-line amb una interfície singular?

www.vaho.ws/shop
www.gucci.com
www.shopcomposition.com
www.freitag.ch

1,2,3… responda otra vez!

El Flash s’ens ha fet gran, ja ha complert 10 anys, i encara que 10 anys no són res, a Internet ho són tot. Durant aquest temps el flash ha deixat mella, a marcat la vida dels internautes de moltes maneres i no s’ha salvat de polèmiques entre defensors i detractors que l’han possat molts cops en el centre de discussió alhora d’afrontar un projecte.

Recordo quan nosaltres vam començavem, fa més de 6 anys, ens demanavem el pressupost de fer un web en Flash o en Html, amb o sense intro, com aquell qui tria si al cotxe li instala llantes d’aliatge o no, no hi havia un anàlisi funcional de la tecnología, era simplement un complement de valor accesori, ara m’horroritza pensar algunes coses que haviem fet, tot i que encara tenim alguna de la època que segueix prou dignament penjada.

Avui ja no utilitzem el flash com un complement de pressupost, sino fent un anàlisi de la funcionalitat i les necessitats de comunicació d’un web, ara es diferent si hem de fer un minisite de publicitat, o un web d’informació corporativa. Tot i això sempre he cregut en el valor publicitari i de posicionament que te un web corporatiu, i sovint ens costava renunciar a la potencia gráfica del Flash en vers al html, per això fa temps que utilitzem el “FlasHTeMeLe”, o el que es el mateix, la barreja de flash i Html d’una manera racional.

Tot i això…, qui negarà que hi ha webs en flash que ens han marcat?, en podriem recordar moltes, però finalment tenim les webs més influents d’aquesta decada: la FWA i Adobe han obert una votació amb les escollides, i ja tenim els resultats: 1996-97, 98, 99, 2000, 01, 02, 03, 04, 05, 06.
Tot i que algunes de les seleccionades ara ens fan alergia, s’han de entendre en el context i reconeixer el merit. Apa! a disfrutar d’aquest web-flash-revival.

Es evidente que a la organización de los Laus le molestan los proyectos interactivos, son un engorro.. no saben como exponerlos y tampoco acaban de entender para que sirven.

Soy socio del ADG-FAD, soy diseñador, titulado y colegiado, sin embargo… soy un bicho raro!, nos dedicamos a la comunicación interactiva, y eso en el ADG no acaba de encajar.
Ya en la junta del año pasado, varios hicimos notar que no era manera de exponer los proyectos interactivos, que se llaman interactivos porque estan pensados para generar una comunicación bidireccional, una interacción… así pues, hacer un vídeo de 10 segundos por proyecto, grabarlo en un DVD y enchufarlo en una pantalla de televisión, ni siquiera tenían sonido, pues cómo que no.

Pero este año, ni eso!
Los proyectos interactivos estaban en una pantalla de TV, en un rincón de la sala de exposiciones (de verdad, cuesta encontrarlos), a 5 metros de altura, y otra vez claro, sin sonido.
Imagínate ver el site de "escucha la llamada" o el precioso BMW Serie 5 "tinta", grabado en 10 segundos, en una pantalla de TV, sin sonido y a 5 metros de altura, que crimen!
Lo mejor: en el vídeo sólo estaban los proyectos nominados, los selecionados molestaban, no será por el espacio que ocupan, verdad?
Es decir, que un cartel selecionado, merece estar en la exposición, pero un web corporativo selecionado, de 3 meses de trabajo de un equipo de 4 o 5 personas, no lo merece? Que menosprecio!.

Nada, el año que viene, ahorremos espacio, pongamos en 3 o 4 pantallas de televisión en el techo, y unas hamacas para el público (eso sí, alquilamos las hamacas a 3 euros) y listo.. enseñamos las publicaciones, el packaging, la imagen corporativa, etc.. en un video donde alguien va pasando los proyectos, en plan videoclip de Bob Dylan.

Sentimos haber apostado por los Laus para promocionar nuestros trabajos interactivos, pero ya está: mensaje recibido, no es question de molestar a nadie.

Al web les "marques parlen i les paraules venen". Escriure entenen el mitjà i l'usuari determinarà l’eficiència del nostre missatge i el resultat d'un site.. i això, els dissenyadors, ho sabem molt bé, que patim sovint els continguts d'un site no creats especificament amb aquest propòsit.

Per això la Neus Arqués de Manfatta, amb qui col·laborem asiduament, va començar ara ja fa uns anys el curs "escriure per a la web" en el marc de la idEC a la UPF, i aquest any, jo tinc l'honor i la responsabilitat de participar-hi com a profe.

El curs aborda la redacció, anàlisis i optimització dels continguts per als diferents formats digitals. Jo, particularment, intentaré explicar-vos les especificitats de maquetació i disseny dels continguts en el mitjà, així com el comportament i la percepció visual de l’usuari a internet.

Del 17 al 21 de juliol, si voleu més informació, consulteu la pàgina de idEC.