Punto pelota!
Es una expressió molt madrilenya, “punto pelota!”, m’agrada perque em sembla supercontundent, encara que mai no he acabat d’entendre’n el sentit etimologic.
Però la questió és que aixo aviat podra ser el meu domini: www.miweb.pelota. ¿? si! la Icann ha obert el registre lliure dels dominis de primer nivell, deixant la posibilitat que empreses i particulars registrin el seu propi domini de primer nivell.
Personalment la notícia em sembla la bomba, penso que portarà cua, dona un vol a moltes estratègies de comunicació, transformara les polítiques de dominis de les grans empreses, obrirà noves oportunitats de negoci, etc
No crec que de sobte els “punts com” perdin valor, però si que aquella gent que especulava amb els dominis veuran com se’ls targiverssen els plans.
Ah! només un detall, registrar el domini de primer nivell sembla que tindra un cost de 60.000 euros… i punto pelota!
Via: BBC news
Un brindis per La Gazetta
Ahir la gent de Manfatta celebrava els 150 numeros de La gazetta, i van llançar un brindis virtual per celebrar-ho, amb el “detallasso” de començar-lo amb un servidor, quina responsabilitat! gracies Eva!
La relació Manfatta - Grapa, es remunta al principi de ambdues empreses, i tot i que hem tingut els nostres alts i baixos com a tota relació, han estat 8 anys de relació propera, cordial i profitossa per a tots.
Bé, doncs això Manfattus que tot i que ahir ja vaig llançar un brindis per vosaltres al blog de Grapa, avui us el deixo aqui, per que, un cop més us ho mereixeu, i estic segur que si tinc aquest blog es en part gràcies a la influència que han tingut la Neus, l’Eva i l’Steve sobre la meva manera d’entendre internet… toma! aqui queda. Una abraçada.
PD. per cert, despres de l’ensabonada…el banner aquest….!!?? mmmm ens entenem oi? no acudiu als vostres dissenyadors de capçalera i passa el que passa!
Per què la gent publica les seves fotos al fotolog i al myspace sempre fetes des d’un punt de vista elevat?
De debò que la qüestió em tenia completament intrigat.
Personatge de l’any: Tu.
Si, si, tu.
Tu ets el personatge de l’any, segons la revista TIME.
Els que ens movem per la xarxa, llegim, escrivim i ens informem, descarreguem i compartim continguts, creem comunitats, fem compres, …Nosaltres som els veritables protagonistes de la era de la informació.
La portada:
“Yes, you. You control the Information Age. Welcome to your world.”
No serè massa original amb aquest post, perquè el més probable és que avui tots anem plens de la notícia, però la possibilitat d’agafar perspectiva històrica i ser conscient del context, m’apassiona, …i si, és veritat, que sovint els que creiem i treballem per construir tot això, sentim que formem part d’alguna cosa important, quelcom que modificarà la forma com articulem les nostres vides, si és que no ha fet ja.
Un futur més interactiu
El futur d’aquells que ens dediquem a això de la publicitat interactiva sembla cada vegada més esperançador, i es que se’ns presenta un futur ple d’expectatives.
Estem acostumats a treballar amb pressupostos infinitament inferiors als que mouen altres mitjans, i mes a aquí a Espanya on sembla que tot arriba tard, però la tendència que marquen altres països europeus es engrescadora i sembla que aviat se’ns apropa l’hora, i més si fem cas del comportament que semblen definir les audiències.
Un estudi publicat aquest estiu posava de relleu que els nens consumeixen menys televisió ara que fa 10 anys, que perd quota d’audiència front altres suports més interactius com Internet o les videoconsoles.
Avui llegia que al Regne Unit la inversió en publicitat on-line a arribat ja en aquests 6 primers mesos del 2006 a quasi la meitat de la inversió en publicitat a la Televisió, i sembla que de seguir així a finals d’any haurà superat ja a la inversió en premsa escrita.
A Espanya encara som lluny d’aquests països, aquí la inversió publicitària encara no arriba ni de lluny al 5% del total, però també va lligada a la penetració que te internet aquí, que segueix a la cua dels països europeus.
Tot i això comencem a estar a prop de les quotes de penetració que han suposat a d’altres països l’eclosió de les inversions publicitàries on-line, així doncs, esta clar que s’apropa un canvi en el panorama de mitjans, agencies, clients, audiències…
A qui li fan por els canvis? A nosaltres gens ni mica, eh!
10 anys de Flash.
El Flash s’ens ha fet gran, ja ha complert 10 anys, i encara que 10 anys no són res, a Internet ho són tot. Durant aquest temps el flash ha deixat mella, a marcat la vida dels internautes de moltes maneres i no s’ha salvat de polèmiques entre defensors i detractors que l’han possat molts cops en el centre de discussió alhora d’afrontar un projecte.
Recordo quan nosaltres vam començavem, fa més de 6 anys, ens demanavem el pressupost de fer un web en Flash o en Html, amb o sense intro, com aquell qui tria si al cotxe li instala llantes d’aliatge o no, no hi havia un anàlisi funcional de la tecnología, era simplement un complement de valor accesori, ara m’horroritza pensar algunes coses que haviem fet, tot i que encara tenim alguna de la època que segueix prou dignament penjada.
Avui ja no utilitzem el flash com un complement de pressupost, sino fent un anàlisi de la funcionalitat i les necessitats de comunicació d’un web, ara es diferent si hem de fer un minisite de publicitat, o un web d’informació corporativa. Tot i això sempre he cregut en el valor publicitari i de posicionament que te un web corporatiu, i sovint ens costava renunciar a la potencia gráfica del Flash en vers al html, per això fa temps que utilitzem el “FlasHTeMeLe”, o el que es el mateix, la barreja de flash i Html d’una manera racional.
Tot i això…, qui negarà que hi ha webs en flash que ens han marcat?, en podriem recordar moltes, però finalment tenim les webs més influents d’aquesta decada: la FWA i Adobe han obert una votació amb les escollides, i ja tenim els resultats: 1996-97, 98, 99, 2000, 01, 02, 03, 04, 05, 06.
Tot i que algunes de les seleccionades ara ens fan alergia, s’han de entendre en el context i reconeixer el merit. Apa! a disfrutar d’aquest web-flash-revival.
Sant Ramon: un bloguer avançat al seu temps.
Ja em perdonaràs pel títol, es que avui és Sant Ramon i a casa meva, mon pare i mon germà es diuen Ramon, i no podia parlar del “blogday” sense com a mínim felicitar-los a ells. Felicitats nois!
He decidit escriure abans del meu retorn oficial, per poder celebrar el “dia del blog” com toca, recomanant els 5 blogs que he descobert últimament, que no figuren en el meu blogroll i que a més a més no siguin d’aquells que tots llegim o que figuren a la majoria de llistats, 9′rules i blogrolls (no ha estat fàcil):
Un blog per gent una mica freak i amb molt temps lliure (el primer requisit el compleixo, el segon no gaire), es el blog de la revista Make Magazine on se’ns explica regularment com fer alguna cosa, des d’un llum amb una albergínia, a com re-aprofitar un teclat de Commodore 64 amb un ordinador modern.
“a man trapped in the paperless, wireless, timeless and spaceless office”, ell és defineix així.
És el blog d’en Josep Ganyet un català que escriu en anglès i que viu a i treballa a un espai indeterminat del ciberespai, en Josep Ganyet és un Ex-IBM (una característica que m’és familiar) i ara és consultor de comunicació i professor de comunicació audiovisual de la Pompeu, col·laborador de la consultoria Gotomedia de San Francisco, una de les consultores d’internet més importants.
El Blog d’en Baptiste Pons, un valencià que escriu un blog on parla una mica de tot, m’he assabentat de moltes coses gràcies al seu blog i a més a més escriu en aquest idioma que aquí en diem català i que a València s’anomena valencià ;)
El blog de la pàgina TED.com, si t’interessa la tecnologia, l’entreteniment i el disseny, aquest blog et sorprendrà, TED són unes conferències anuals on es conviden oradors i pensadors que ens descobreixen un món d’inspiració inesgotable. El blog publica regularment Videos dels TedTalks i articles que supleixen la regularitat de les conferències i a més a més ens apropa al mortals que no podem accedir a les conferencies a una font inesgotable de coneixement.
Si coneixes el meu perfil com a dissenyador sabràs que sóc un amant de les patterns, m’encanten aquests motius repetitius que creen textures. Les utilitzem alhora de fer webs, m’encanta vestir amb camises de motius geomètrics, i aquest estiu he aprofitat per empaperar una paret de casa meva amb un paper revival dels 70 (de trestintas).
Aquest blog es d’una dissenyadora anglesa apassionada també per les patterns que regularment va fent recull de textures trobades, tot i que els seus gustos són molt més florals que els meus, es una font d’inspiració recurrent.
Aquí queda, ja us dic que no ha estat fàcil, per cert! “l’ordre de factors no altera el producte”.
Darren Aronofsky
Aquest senyor és el director de “Pi” i de “Requiem for a Dream”, una de les meves pelis de capçalera. La pel·lícula en si, es dura, molt dura, amb una història sòrdida, però molt humana, de personatges perdedors que acaben fatal amb les drogues, en el sentit ampli de la paraula drogues.
Però la peli m’agrada especialment pel llenguatge narratiu que té, amb un estil de planos, moviments de camera, etc.., que et transporta a cada una de les sensacions d’angòixa i agobi que viuen els personatges, amb els quals acabes empatitzant fins el punt de sentir i comprendre les seves motivacions.
La banda sonora, del Clint Mansell, també excel·lent, arrodoneix aquest cúmul de sensacions aclaparadores de la pel·lícula.
Finalment, i per acabar-ho de rematar, el web de la pel·lícula es senzillament genial: www.requiemforadream.com
No es un simple web promocional d’una peli, sino que es un web amb un guió paral·lel a la pel·lícula, aconsegueix el mateix efecte que te la pel·lícula i et transporta a aquestes sensacions de desconcert i angoixa, sense la necessitat de mostrar-te un resum, un tràiler, una sinopsis del guio, etc…, per mi un gran site.
I pensaràs… “i aquest paio per que em parla ara d’una peli del 2000″, serà que el síndrome de parlar tard de tot s’encomana.
Doncs no! que es que me assabentat que acaba d’estrenar nova peli: “The Fountain” i ja en tenia ganes, i mira, m’ho he fet venir a “huevu” ;)
Crazy
M’agrada la cançó, però encara m’agrada més el Clip.
A disfrutar-lo!
L’any dels festivals
És curiós, en un moment en que la indústria de la música declara a tort i a dret la seva greu crisis, causada per les maldats dels internautes, el mp3 i els programes p2p, coincideixi també en el moment de les millors propostes de música en directe.
Aquest any tothom ho senyala: és l’any dels festivals. N’han proliferats com bolets, i els consolidats han presentat cartells d’excepció, sembla doncs que el món de la música i la seva indústria, s’estan espavilant per adaptar-se al seu temps.
Sembla que allò de ser un estrella de la CBS i viure del “cuento” s’acaba, i ara només quedaran les estrelles del politono, i els músics de veritat, que es guanyaran la vida amb la seva música, com tu i jo ens la guanyem, treballant.
