Punto pelota!
Es una expressió molt madrilenya, “punto pelota!”, m’agrada perque em sembla supercontundent, encara que mai no he acabat d’entendre’n el sentit etimologic.
Però la questió és que aixo aviat podra ser el meu domini: www.miweb.pelota. ¿? si! la Icann ha obert el registre lliure dels dominis de primer nivell, deixant la posibilitat que empreses i particulars registrin el seu propi domini de primer nivell.
Personalment la notícia em sembla la bomba, penso que portarà cua, dona un vol a moltes estratègies de comunicació, transformara les polítiques de dominis de les grans empreses, obrirà noves oportunitats de negoci, etc
No crec que de sobte els “punts com” perdin valor, però si que aquella gent que especulava amb els dominis veuran com se’ls targiverssen els plans.
Ah! només un detall, registrar el domini de primer nivell sembla que tindra un cost de 60.000 euros… i punto pelota!
Via: BBC news
Un futur més interactiu
El futur d’aquells que ens dediquem a això de la publicitat interactiva sembla cada vegada més esperançador, i es que se’ns presenta un futur ple d’expectatives.
Estem acostumats a treballar amb pressupostos infinitament inferiors als que mouen altres mitjans, i mes a aquí a Espanya on sembla que tot arriba tard, però la tendència que marquen altres països europeus es engrescadora i sembla que aviat se’ns apropa l’hora, i més si fem cas del comportament que semblen definir les audiències.
Un estudi publicat aquest estiu posava de relleu que els nens consumeixen menys televisió ara que fa 10 anys, que perd quota d’audiència front altres suports més interactius com Internet o les videoconsoles.
Avui llegia que al Regne Unit la inversió en publicitat on-line a arribat ja en aquests 6 primers mesos del 2006 a quasi la meitat de la inversió en publicitat a la Televisió, i sembla que de seguir així a finals d’any haurà superat ja a la inversió en premsa escrita.
A Espanya encara som lluny d’aquests països, aquí la inversió publicitària encara no arriba ni de lluny al 5% del total, però també va lligada a la penetració que te internet aquí, que segueix a la cua dels països europeus.
Tot i això comencem a estar a prop de les quotes de penetració que han suposat a d’altres països l’eclosió de les inversions publicitàries on-line, així doncs, esta clar que s’apropa un canvi en el panorama de mitjans, agencies, clients, audiències…
A qui li fan por els canvis? A nosaltres gens ni mica, eh!
Tenir la pell fina
Els memes són unitats mínimes d’informació cultural que es propaguen en forma d’herències culturals, el concepte però pot tenir un dimensió més quotidiana.
Al projecte final del Postgrau, entre d’altres coses, havíem de dissenyar una campanya de promoció pel nostre site, www.tenimunplab.com, el nostre projecte involucrava a diferents actors de la societat civil, Ong’s i administracions de Barcelona.
Vam dissenyar la campanya en 3 fases amb idees innovadores.
No volíem ni sentir a parlar de campanyes teaser, però necessitàvem impactar a la societat amb la nostra proposta.
Era possible generar expectativa involuntària, o preparar l’audiència per al llançament d’un missatge?
Com podíem generar una expectativa sense que ningú detectes que la generàvem?
Amb un mini-Meme!
“…2 setmanes abans, mitjans de comunicació, articulistes, comentaries de radio, presentadors, tertulians, humoristes, etc… còmplices i involucrats en la promoció d’aquesta plataforma cívica, llençaran un meme a la societat, la qual el recollirà sense adonar-se’n, i que la preparà, a mode de teaser involuntari, per quan surti la plataforma.
Evidentment això era un projecte d’universitat, on podíem jugar a proposar animalades, però te un fonament…
Cada matí escolto Catalunya Ràdio. Fa uns dies, l’Antoni Bassas va plantejar, en referència a les reaccions del món islàmic a les paraules del Papa, si aquests no tenien “la pell molt fina”.
En el transcurs d’aquestes setmanes següents, no he deixat de sorprendre’m constantment, he sentit l’expressió a la radio, a la tele, al mitjans, als emails dels nostres clients, parlant amb amics, etc…
Es evident que l’expressió no era el primer cop que la sentíem, però el fet que algú influent faci us d’una expressió en un moment donat la posa en boca de tots, la posa de “moda” durant un cert període de temps i fa que ens transmeti a una velocitat vertiginosa.
El funcionament sempre ha estat invers: el “pues va ser que no” va sorgir al revés, de la publicitat a la societat, però… i si utilitzem aquesta capacitat de transmissió de les idees, frases o expressions, a la inversa?. Ho probem?
Shopping on-line
Fa molt poc que vam estrenar el VahoShop, tot just abans d’estiu. Per a la VahoShop volíem crear una interfície de compra molt intuïtiva, on fàcilment poguessis comparar els diferents models de productes. Cadascun dels models de Vaho son únics, i volíem que l’usuari pogués veure i comparar en tot moment els “bolsos” disponibles, pogués posar-los a la llista de la compra, i seguir comprant canviant de model, etc.
Vam fer una feina de bechmarking buscant interfícies de compra diferents, però vam trobar poca cosa singular.
Avui navegant, he descobert el nou web de Gucci, i m’encanta per la seva atrevida simplicitat, sense elements superflus, només producte, un menú de text minimalista, i una navegació amb molt rollo. La tenda on-line s’integra dins la mateixa navegació de tot el web, i sorprèn altre cop per la seva simplicitat, es molt clara, no hi ha cap icona amb un “carrito de la compra”, i veus en tot moment i gràficament els productes que tens a la shopping bag.
Sembla que alhora de fer “calers” pocs estan disposats a fer experiments en les interfícies de compra.
Coneixes més tendes on-line amb una interfície singular?
www.vaho.ws/shop
www.gucci.com
www.shopcomposition.com
www.freitag.ch
1,2,3… responda otra vez!
L’any dels festivals
És curiós, en un moment en que la indústria de la música declara a tort i a dret la seva greu crisis, causada per les maldats dels internautes, el mp3 i els programes p2p, coincideixi també en el moment de les millors propostes de música en directe.
Aquest any tothom ho senyala: és l’any dels festivals. N’han proliferats com bolets, i els consolidats han presentat cartells d’excepció, sembla doncs que el món de la música i la seva indústria, s’estan espavilant per adaptar-se al seu temps.
Sembla que allò de ser un estrella de la CBS i viure del “cuento” s’acaba, i ara només quedaran les estrelles del politono, i els músics de veritat, que es guanyaran la vida amb la seva música, com tu i jo ens la guanyem, treballant.
You (també passes pel) Tube.
“Llámame Lola”, un dels blogs de referència de l’actualitat publicitària, ha quedat coix aquest cap de setmana.
El blog utilitzava You Tube com servei paral·lel per publicar molts dels vídeos que comentaven desprès en els seus post.
You Tube, ha decidit suspendre el compte de “Llamame Lola”, pel que sembla fins ara, com a conseqüència de una violació dels drets de Copyright d’una campanya de Diesel.
No es la primera vegada que llegeixo queixes sobre una suposada doble moral de You tube en algunes decisions d’aquest tipus.
Sembla una casualitat preocupant la coincidència, just dos dies abans, d’aquest article a El País.
Per solidaritzar-me amb aquest blog, et proposo que “meneem” entre tots el post de “Llámame Lola”.
sostenibilidad.com
Hace días que nos asaltaba la duda: Un spot de 2 minutos, con un mensaje complejo y un trasfondo pragmático, una estética muy cuidada… quien hay detrás de este interés por la sostenibilidad?
La respuesta? Discutiendo en el Postgrado, a alguien se le ocurrió lo mas sencillo:
Acciona, a lo grande, como cuando compro, para su lanzamiento, todas la páginas de publicidad de varios períodicos.
Un bon paper
No és fàcil fer alguna cosa nova, i a més a més fer-la aconseguint un "bon paper", però sembla que la gent de trestintas ho estan aconseguint.
Fa un parell d'anys van iniciar l'aventura de re-editar "Revival", una col·lecció de papers pintats dels anys 60 i 70 que va ser un èxit.
Ara ens sorprenen amb "dejavú", on cinc dissenyadors han creat una col·lecció de papers pintats innovadors i contemporanis, una bona alternativa per donar color a aquella paret avorrida i redecorar de veritat la teva vida.
Pots veure la col·lecció al web de trestintas, amb fotos xules i bona direcció d'art, un pel coixa en usabilitat però que ho compensa amb animacions fresques i divertides.
Per haver-ho arrodonit m’hagués encantat poder-me baixar un fons d'escriptori pel meu "laptop" amb el model de paper que més m'agrada, per allò d’anar fent boca mentre no decideixo quin model posaré a la paret del menjador… aquí ho deixo ;)
Estrenes de cartellera
L'aventura de produïr curts publicitaris amb un format cinematogràfic, que va iniciar BMW amb BMWfilms, te ara continuitat amb Pirelli Film, i la seva movie "The Call" protagonitzada per John Malkovich i Noemy Campbell.
… i possats a veure cinema publicitari; em quedo, malgrat la Noemy, amb els curts de BMW i unes crispetes per a la tarda de diumenge.
¿te gusta navegar?
Me gusta navegar, i si!; també "me gusta conducir".
Fa temps que vull tornar-me a comprar una moto gran, però mentre no arriba el moment, i en aquest llarg procés, que es el de triar quina moto comprar, he estat navegant per totes les webs de les marques que m'interessa algun model.
Mai hagués pensat que de la decisió de compra de una moto se’n generaria una experiència d'usuari tant pobre.
