El “filón” de Youtube
Mentre alguna gent segueix obsessionada amb una gestió obsoleta del drets d’autor, n’hi ha d’altres que no tenen cap mania en “inspirar-se”, plagiant vídeos que corren per la xarxa.
La coincidència del nostre vídeo de l’inauguració del web de Grapa.ws amb el que va intentar copiar en Buenafuente al seu programa unes setmanes més tard, no és pas algo tan extrany. Esta ple d’exemples, de que Youtube és la principal font d’inspiració de les agències de publi.
l’ultim exemple:
i la seva versió orginal.
o aquesta altre versió, que trobo boníssima.
Oratòria
Avui he acabat el curs d’oratòria impartit per en Robert Rodergas a l’Associació Empresarial de Publicitat.
Al fundar Grapa.ws tan jove, em vaig haver d’acostumar ben aviat a parlar defensant una idea o un projecte, als 23 anys costa molt convèncer algú que et duplica l’edat que el que dius te sentit, i més quan parles sobre un mitjà que era desconegut i “misteriós” per la majoria.
Crec que el fet d’haver-me hagut d’espavilar em va donar certa facilitat alhora de presentar i defensar un projecte, penso que me’n surto normalment amb prou èxit, però encara tinc (o tenía) una assignatura pendent: parlar en públic, per un auditori, a una classe, o conferència… tremolor de veu, boca seca, suor freda a les mans, pànic escènic!
Me’n he hagut d’estar tants cops de comentar alguna cosa que em bullia a dins pel sol fet d’haver-me d’aixecar davant de tot un auditori, i agafar el micro.
O al començar una classe: aquells primers 5 minuts!! Buf! ..desprès em relaxo i em deixo anar, entres al paper i acabes disfrutant, però aquells 5 minuts primers, suficients per perforar el meu estómac
Crec que el curs no es un antídot immediat per superar el pànic escènic, però si que estic segur d’haver assentat les bases que m’han de permetre superar-ho.
En un presentació hi aboco tanta passió en el que porto que es impossible que em desconcentri i em posi nerviós, la clau està precisament en això: en la seguretat de l’èxit, se que porto algo bo i ho defenso amb tota la meva energia, de fet no seria el primer cop que he anul·lat una presentació per no estar convençut o satisfet amb el resultat.
Així doncs, he après sobretot a preparar molt millor el meu discurs, a construir un discurs sobre la marxa en pocs minuts en base a un guió ben estructurat, i sobretot a guanyar en confiança alhora de presentar i utilitzar tots els recursos que m’han de permetre això: abocar passió en el teu discurs, i en definitiva gaudir del teu moment
Gràcies Robert, ha estat un plaer.
Oh Laura.
És el nom del grup de la cançó del spot de Saab Sport Hatch, la cançó es diu “Relase Me”, al principi buscava entre cançons de la Melanie Safka, guiat per la Bea que em deia que la veu del anunci semblava d’ella. Finalment el Google ha fet la seva feina.
Al MySpace hi he trobat més cançons, i m’he enterat que publicaran el seu primer disc el 23 de Maig.
Al YouTube he pogut veure el clip de la cançó.
Tot plegat, m’ha servit per matar la curiositat, trobar un munt de boniques cançons de la Melanie, i finalment descobrir un grup que publicara un disc gràcies a l’empenteta de dona que un bon anunci utilitzi una cançó teva.
Inspiring Story
El títol del vídeo original al youtube, diu “Free Hugs Campaign, Inspiring Story!”.
Realment quan vaig veure el vídeo ara fa uns quants mesos vaig pensar que era una bonica historia, si que vaig trobar q era una historia inspiradora, recordo que en aquell moment estàvem pensant idees per als Christmas de nadal d’alguns clients, i aquell vídeo ens va inspirar alguna q altre idea emotiva, així que sí: era una historia inspiradora.
El mateix debien pensar els creatius d’aquest spot d’Ono, o poder la inspiració va venir de part del client?
La publicitat en aquest país esta malament, molt malament, i les xifres als festivals ho demostren, pero es que a més a més si el concepte d’”inspiració” que tenim es aquest, això pinta que va per llarg.
(I post de la sèrie: “els post que no he escrit en aquest temps”)
Google comença a provar Adwords a la ràdio…
… i l’iPod segueix sense poder sintonitzar-la.
Ara no em posaré a despotricar de l’iPod, (esta promès un post, Uri), però el fet que Google comenci a possar el nas als mitjans tradicionals, m’ha impactat.
Sóc un amant de la ràdio, com també d’Adwords (o el ikea de la publicitat: barato, funcional, innovador, i t’ho muntes tu mateix).
Adwords funciona, es rentable per totes les parts, anunciant, mitjà i consumidor, però es tremendament aburrit.
Les “creativitats” d’Adwords es limiten qüestions estratègiques en la cerca, i mai o quasi mai en sorprendre’t, de fet, penso que trobaríem més creativitat a la secció de contactes dels anuncis per paraules de la Vanguardia, que a molts dels “enllaços patrocinats”.
A la ràdio hi ha poca bona publicitat, o són anuncis on criden mogollón, o són d’els que repeteixen vint-i-cinc vegades el nom del producte.
Però …de tant en tant, molt de tant en tant… et trobes alguna perla, anuncis amb creativitat, que no són una simple adaptació d’una campanya de tele, sinó que són creativitats en estat pur, copys excel·lents, una bona idea.
Alguna cosa així com l’essència d’una bona publicitat.
L’idea que la publicitat en algunes emissores de ràdio es pogués gestionar a través del programa d’Adwords, sembla apassionant, només que ara de sobte, em sorgeix una inquietud, …que Adwords no acabi matant els pocs anuncis q encara et sorprenen de tant en tant a la ràdio.
[La Nóticia via: Publicidad 2.0]
The animals went in two by two, hurrah, hurrah!
La cançó original, una cançó irlandesa que va ser adaptada per l’exercit confederat a la guerra civil americana, amb el temps va anar evolucionant cap a una marxa per nens, en plan cumbaià però a l’anglosaxona.
Avui, l’anunci de moda, amb una cançó que et descobriràs xiulant demà al mati a la dutxa.
Un futur més interactiu
El futur d’aquells que ens dediquem a això de la publicitat interactiva sembla cada vegada més esperançador, i es que se’ns presenta un futur ple d’expectatives.
Estem acostumats a treballar amb pressupostos infinitament inferiors als que mouen altres mitjans, i mes a aquí a Espanya on sembla que tot arriba tard, però la tendència que marquen altres països europeus es engrescadora i sembla que aviat se’ns apropa l’hora, i més si fem cas del comportament que semblen definir les audiències.
Un estudi publicat aquest estiu posava de relleu que els nens consumeixen menys televisió ara que fa 10 anys, que perd quota d’audiència front altres suports més interactius com Internet o les videoconsoles.
Avui llegia que al Regne Unit la inversió en publicitat on-line a arribat ja en aquests 6 primers mesos del 2006 a quasi la meitat de la inversió en publicitat a la Televisió, i sembla que de seguir així a finals d’any haurà superat ja a la inversió en premsa escrita.
A Espanya encara som lluny d’aquests països, aquí la inversió publicitària encara no arriba ni de lluny al 5% del total, però també va lligada a la penetració que te internet aquí, que segueix a la cua dels països europeus.
Tot i això comencem a estar a prop de les quotes de penetració que han suposat a d’altres països l’eclosió de les inversions publicitàries on-line, així doncs, esta clar que s’apropa un canvi en el panorama de mitjans, agencies, clients, audiències…
A qui li fan por els canvis? A nosaltres gens ni mica, eh!
Tenir la pell fina
Els memes són unitats mínimes d’informació cultural que es propaguen en forma d’herències culturals, el concepte però pot tenir un dimensió més quotidiana.
Al projecte final del Postgrau, entre d’altres coses, havíem de dissenyar una campanya de promoció pel nostre site, www.tenimunplab.com, el nostre projecte involucrava a diferents actors de la societat civil, Ong’s i administracions de Barcelona.
Vam dissenyar la campanya en 3 fases amb idees innovadores.
No volíem ni sentir a parlar de campanyes teaser, però necessitàvem impactar a la societat amb la nostra proposta.
Era possible generar expectativa involuntària, o preparar l’audiència per al llançament d’un missatge?
Com podíem generar una expectativa sense que ningú detectes que la generàvem?
Amb un mini-Meme!
“…2 setmanes abans, mitjans de comunicació, articulistes, comentaries de radio, presentadors, tertulians, humoristes, etc… còmplices i involucrats en la promoció d’aquesta plataforma cívica, llençaran un meme a la societat, la qual el recollirà sense adonar-se’n, i que la preparà, a mode de teaser involuntari, per quan surti la plataforma.
Evidentment això era un projecte d’universitat, on podíem jugar a proposar animalades, però te un fonament…
Cada matí escolto Catalunya Ràdio. Fa uns dies, l’Antoni Bassas va plantejar, en referència a les reaccions del món islàmic a les paraules del Papa, si aquests no tenien “la pell molt fina”.
En el transcurs d’aquestes setmanes següents, no he deixat de sorprendre’m constantment, he sentit l’expressió a la radio, a la tele, al mitjans, als emails dels nostres clients, parlant amb amics, etc…
Es evident que l’expressió no era el primer cop que la sentíem, però el fet que algú influent faci us d’una expressió en un moment donat la posa en boca de tots, la posa de “moda” durant un cert període de temps i fa que ens transmeti a una velocitat vertiginosa.
El funcionament sempre ha estat invers: el “pues va ser que no” va sorgir al revés, de la publicitat a la societat, però… i si utilitzem aquesta capacitat de transmissió de les idees, frases o expressions, a la inversa?. Ho probem?
sostenibilidad.com
Hace días que nos asaltaba la duda: Un spot de 2 minutos, con un mensaje complejo y un trasfondo pragmático, una estética muy cuidada… quien hay detrás de este interés por la sostenibilidad?
La respuesta? Discutiendo en el Postgrado, a alguien se le ocurrió lo mas sencillo:
Acciona, a lo grande, como cuando compro, para su lanzamiento, todas la páginas de publicidad de varios períodicos.
Expo Laus 06
El 25 de maig, demà, s’inaugura l'expo Laus 06 al Fad, aquest any amb la novetat que els assistents podran votar el premi Laus de l'opinió. L’exposició estarà oberta del 25 de maig al 23 de juny, de dilluns a divendres de 11 a 20h. i dissabtes de 12 a 19h.
A Grapa aquest any tenim tres projectes seleccionats als Laus en la secció d'interactiva.
Si vas a l'inauguració, recorda algun d'aquests 3 projectes pel premi de l'opinió ;)
