SigaBuscando.com

S’acaben els meus dies al Vietnam, el viatge ha sigut increible, l’he disfrutat molt.
De tot, el mes intens ha estat el “trip” amb moto sense dubte, tinc unes 600 fotos i cadasquna guarda algun record, estic preparant un video, que si avui tinc alguna estona lliure mirare d’acabar i penjar. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Ara si, dema marxem a les 6.30 del mati.
Aquest mati hem estat ultimant les compres de “supplies” pel viatje: Camares de recanvi per la moto, eines, bujies, cables de recanvi, brides de plastic, 4 metres de corda, un inflador, eines, gommes elastiques per l’equipatge, un diccionari de vietnamita, uns altaveus per l’iPod :D…..

Estare uns 5-6 dies sense poder escriure, no se com estara el tema, poder algun dia trobo algun lloc on conectarme i poguer enviar algun email a la family i a la Bea.

El viatje pintar dur, intentem no dins-ho entre nosaltres pero els dos sabem que sera dur, hem llegit que la mitjana de velocitat sera d’uns 30 km/hora, aixo vol dir que haurem de conduir entre 5 o 6 hores diaries unes motos dels anys 60 per camins de terra o carreteres ratejants, remuntant valls, atravessant rius, …

Les ganes ens poden, l’emocio dels paratges i les vistes entre muntanyes, la gent del nord, i la prespectiva d’una aventura inoblidable ens empeny, som coinscients que hem de ser previsors, conduir amb molta prudencia, i marcar-nos petits objectius asumibles a cada parada.
Malgrat tot, estem molt contents.

Ara marxo a visitar el museu etnologic que he llegit que val la pena, a mes a mes, em ve de gust passejar una mica per un lloc tranquil, quan arribi repassare les motos, aquesta nit farem les bosses i dema a la carretera.

Fins a la tornada.

31-8-07

Ja tenim les fotos, son dos trossos de ferro vell, pero molen!

Dema ultim dia abans de marxar cap a les muntanyes, penso passar-me’l de museus, aquesta ciutat m’esgota, em moro de ganes de que sigui diumenge, ….allunyar-nos d’aquesta bojeria sera un regal.

Avui, despres de “passejar” tota la tarda, pendre un refresc de canya de sucre, i intentar comprar alguna cosa minimament digne, no podia mes, estava fart de “guon tubay” i de “motobike taxi”

…. he decidit refugiarme a un teatre, i passar una horeta de tranquilitat veient les “Titelles de l’aigua”, unes titelles superantingues que fan annar des de sota l’aigua, algo molt folkloric, pero que ha estat tot un regal pel meus sentits.

Haviem quedat amb en Ken per fer una Bia Hoi (una cervessa tipica del vietnam molt lleugera que fan als propis establiments) ens ha animat molt (la cervessa i en Ken), el tiu es un amant de les Minsk, en te una de restaurada, maquissima, ….confirmo que si, que hi ha molt de romanticisme en el tema de les motos aquestes; i ja ens l’han encomanat, ara ja se que es la moto dels granjers, que efectivament tothom la sap reparar, que n’hi han per Afganistan, Malasia i Vietnam i que tambe s’espera d’ella que ens deixi tirats en alguna banda, jajaja quan passi riurem, que aqui es bona terapia.

Continua….. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

(no hi han accents perque seria demanar massa a aquest teclat)
Potser publicar el meu viatge pel Vietnam al blog es una mica massa vouayer pel meu gust, pero la quantitat d’impactes sensorials que rebo aqui per minut es tan heavy que compartir-ho m’ajudara a pair-ho, i al cap i a la fi ultimament el blog havia caigut en un estat letargic, per tant li donare vida i de pas ho compartire amb vosaltres.
No sempre podre escriure, pero els dies que pugui prometo fer un post per curtet que sigui

Llegeix la resta d’aquesta entrada »