Es una expressió molt madrilenya, “punto pelota!”, m’agrada perque em sembla supercontundent, encara que mai no he acabat d’entendre’n el sentit etimologic.

Però la questió és que aixo aviat podra ser el meu domini: www.miweb.pelota. ¿? si! la Icann ha obert el registre lliure dels dominis de primer nivell, deixant la posibilitat que empreses i particulars registrin el seu propi domini de primer nivell.
Personalment la notícia em sembla la bomba, penso que portarà cua, dona un vol a moltes estratègies de comunicació, transformara les polítiques de dominis de les grans empreses, obrirà noves oportunitats de negoci, etc

No crec que de sobte els “punts com” perdin valor, però si que aquella gent que especulava amb els dominis veuran com se’ls targiverssen els plans.

Ah! només un detall, registrar el domini de primer nivell sembla que tindra un cost de 60.000 euros… i punto pelota!
Via: BBC news

Aquests clips corren com la polvora a les xarxes socials, els blogs i el emails.
En un món on tot esta tan produit, preparat i controlat, triomfa allò que es realment autèntic, bàsic i amb essència.

Valen la pena.

de Yeasayer

de Naturally 7

Aquesta tarda participaré com a ponent a la segona edició del Cogrés Gràfic al CCCB, organitzat i promogut pel Col·legi de Disseny Gràfic de Catalunya.

El títol de la sessió plenària que durarà tot el dia d’avui es “El disseny i les fronteres”, i la areà de debat sobre la qual participare es focalitzarà en l’us de les tecnologies de la informació.

M’havia preparat un “power point” per fer la meva exposició, però ahir a la nit vaig reflexionar sobre la conveniència o no d’utilitzar-lo, per finalment acabar decidint de prescindir-ne.

Se’m va proposar que expliques en la meva xerrada, l’us que en faig a nivell personal i professional de les tecnologies de la informació, així com la meva experiència en l’execució de projectes interactius.

Així que, quina millor forma d’explicar-ho que fent-ho en directe i demostrant, amb els perills del directe, l’us i la meva visió sobre les mateixes.

La idea es iniciar un procés de cerca d’informació normal i corrent, com començaria el 85% de les nostres navegacions a Internet.
Així doncs el primer que faré es mirar d’arribar al meu blog, a traves de Google:

www.google.es

Si tot ha anat bé, arribarem aquí mateix :)
Amb el blog aprofitaré per presentar-me a nivell personal i professional.

Farem un repàs de l’us quotidià que faig d’internet, com a eina de treball:

Amb el meu agregador de Continguts: Netvibes

La Intranet de Grapa: llistat de clients i proveidors, l’agenda corporativa, el repositori de documents.

L’us imprescindible d’eines com del.icio.us o ffffound,

Les xarxes social com Linkedin i Xing,

o les comunitats professionals, com inusual. l’us professional i de networking que en faig.

Tot això ho haurem descobert simplement arribant al meu blog personal. Però, som conscients del poder que tenen els blogs, com a eina de comunicació personal o corporativa?

Algunes marques i empreses no només en són conscients, sino que l’exploten de forma comercial.

Navegarem una mica pel meu blog personal, i comentarem algun cas com el de tres Tintas.

Passarem pel blog de Grapa.ws i l’us que en fem com a eina de comunicació interna i corporativa.

i es que la web ha suposat no només el naixement de empreses que tenen el seu core bussiness amb serveis a internet, sino que ha fet re-inventar negocis tradicionals.

Per finalitzar la presentació, m’agradaria traslladar, a un auditori ple de dissenyadors gràfics la responsabilitat que tenim com a professionals del disseny de liderar la comunicació al mitjà, cal que ens formem en la interactivitat, que aprenguem termes com usabilitat, indexació, kansei, experiencia d’us, etc.

perquè si no passarà que deixarem que altres, amb arguments molt sòlids i convincents, liderin la comunicació a la xarxa.

————————————————-

Gràcies per la vostra paciència.

Ferran Pruneda

]]> http://ferranpruneda.wordpress.com/2008/06/03/congres-grafic-2008-el-disseny-i-les-fronteres/feed/ http://ferranpruneda.wordpress.com/2008/05/28/tipografia-a-la-web/ http://ferranpruneda.wordpress.com/2008/05/28/tipografia-a-la-web/#comments Wed, 28 May 2008 08:02:08 +0000 Ferran Pruneda http://ferranpruneda.wordpress.com/?p=138

Als últims projectes en Css que em fet a Grapa.ws em investigat amb diferents fonts CSS no ortodoxes, fugint de les cansades Arial, Verdana, times, Georgina,…

Book Antiqua

A Manfatta vaig utilitzar la “Book Antiqua” com a font principal pels títols de les seccions, un web on no hi cap imatge calia tenir tipografies que li donessin força caràcter al text, …personalment n’estic força satisfet de com va quedar el CSS.

Palatino

A “Bornay“, en Joan i el seu toc personal ;), va fer que busquéssim i re-busquéssim entre les possibilitats d’utilitzar alguna tipografia que sortís una mica del normal, per finalment vam anar a parar a la Palatino.

Arial Narrow

D’aquí poquet publicarem un projecte amb la Arial Narrow com a font pels encapçalaments, dona un toc molt elegant al web.

Arial Rounded

Un atreviment de l’Edgar, que funciona de meravella amb cossos de lletra grans.

Si tu també dissenyes en CSS, atreveix-te a fer aquest tipus de “hacks” tipogràfics, busca la penetració que tenen les fonts més comunes, t’emportaràs agradables sorpreses. Prepara una bona cadena de fonts de substitució que funcionin mes o menys igual de bé en quant a tamany amb la font triada i llestos!

Et deixo un exemple de cadena:
font-family: “Book Antiqua”, Palatino, “Palatino Linotype”, Garamond, “Times New Roman”, serif;

El post sorgeix de llegir, via el blog de Intenta, aquest article que, ja pel títol, deixa clar que cal que ens hi atrevim: 8 fonts you probably don’t use in css, but should!

Mentre alguna gent segueix obsessionada amb una gestió obsoleta del drets d’autor, n’hi ha d’altres que no tenen cap mania en “inspirar-se”, plagiant vídeos que corren per la xarxa.

La coincidència del nostre vídeo de l’inauguració del web de Grapa.ws amb el que va intentar copiar en Buenafuente al seu programa unes setmanes més tard, no és pas algo tan extrany. Esta ple d’exemples, de que Youtube és la principal font d’inspiració de les agències de publi.

l’ultim exemple:

i la seva versió orginal.

o aquesta altre versió, que trobo boníssima.

…Jugar al Trebol de la Once:

o limitar la velocitat a 80 km/h a l’autopista

Poder la poca il·lusió que em desperta últimament la política d’aquest país, hagi provocat que per primer cop, tot un usa-escèptic com jo, s’interessi més per la campanya nord-americana, que el trist espectacle pre-electoral dels de sempre.

Avui he vist el vídeo d’en Jesse Dylan “yes, we can”, un clip en favor de la campanya d’Obama.
Aquest home, n’Obama, té la força d’aquella gent que desperta els somnis i les esperances de la gent, un “story teller”, algú amb qui podem identificar les nostres esperances.

M’agrada la força amb que utilitza la paraula “change”, la força que concentra i projecta en la paraula, les esperances i aspiracions que hi concentra. Suposo que com tot, el “change” acabara decebent a molta gent perquè tothom emmiralla en la paraula “canvi” les seves aspiracions, però es evident que en el moment en que vivim cal més gent que cregui en el “change”.

Ahir postejava a la Grapadora que m’havien convidat al iWeekend, doncs bé… ja hem començat, no se si som 50 però hi ha un bon munt de gent, de moment estem a la fase de generació d’idees, i com que ja tinc la feina feta, doncs profito per fer un post-express.

Estem en directe, així que si llegeixes aquest post durant el cap de setmana, pots anar seguint l’event a traves d’aqui.

Keep in touch!