SigaBuscando.com

Commentmicció: [comendmiksio] verb.
Acte de posar un comentari al myspace d’algú sense tenir absolutament res intel·ligent a dir.
Acció que serveix a certes espècies d’animals unineuronals per marcar territori i autoafirmar-se digitalment.

Avui he acabat el curs d’oratòria impartit per en Robert Rodergas a l’Associació Empresarial de Publicitat.

Al fundar Grapa.ws tan jove, em vaig haver d’acostumar ben aviat a parlar defensant una idea o un projecte,  als 23 anys costa molt convèncer algú que et duplica l’edat que el que dius te sentit, i més quan parles sobre un mitjà que era desconegut i “misteriós” per la majoria.
Crec que el fet d’haver-me hagut d’espavilar em va donar certa facilitat alhora de presentar i defensar un projecte, penso que me’n surto normalment amb prou èxit, però encara tinc (o tenía) una assignatura pendent: parlar en públic, per un auditori, a una classe, o conferència… tremolor de veu, boca seca, suor freda a les mans, pànic escènic!
 
Me’n he hagut d’estar tants cops de comentar alguna cosa que em bullia a dins pel sol fet d’haver-me d’aixecar davant de tot un auditori, i agafar el micro.
O al començar una classe: aquells primers 5 minuts!! Buf! ..desprès em relaxo i em deixo anar, entres al paper i acabes disfrutant, però aquells 5 minuts primers, suficients per perforar el meu estómac

Crec que el curs no es un antídot immediat per superar el pànic escènic, però si que estic segur d’haver assentat les bases que m’han de permetre superar-ho.

En un presentació hi aboco tanta passió en el que porto que es impossible que em desconcentri i em posi nerviós, la clau està precisament en això: en la seguretat de l’èxit, se que porto algo bo i ho defenso amb tota la meva energia, de fet no seria el primer cop que he anul·lat una presentació per no estar convençut o satisfet amb el resultat.
Així doncs, he après sobretot a preparar molt millor el meu discurs, a construir un discurs sobre la marxa en pocs minuts en base a un guió ben estructurat, i sobretot a guanyar en confiança alhora de presentar i utilitzar tots els recursos que m’han de permetre això: abocar passió en el teu discurs, i en definitiva gaudir del teu moment

Gràcies Robert, ha estat un plaer. 

Em vaig estar resistint a postejar-ho oficialment, perquè a vegades poses en marxa alguna cosa i no les acabes de tenir totes de com funcionarà, …però ja toca, ara ja ho puc fer totalment oficial, ja funciona i a bon ritme…

Si, si… a Grapa.ws ara tenim un blog corporatiu, allà hi escrivim tots, o almenys aquesta es la intenció. La idea es que amb més o menys freqüència tots els qui treballem a Grapa hi postejarem algun dia.
No es un blog monotemàtic, ni sectorial, ni vertical, …al contrari! intentem que hi hagi cabuda a diferents temes i a les opinions dels Grapadors, com diu el tagline: “cosas que importan mucho, poco o nada”
És una aposta arriscada, perquè no hi ha censura corporativa, només sentit comú, tothom escriu el que sent que ha d’escriure, intentant transmetre el pols de Grapa al exterior, al cap hi a la fi, des de fa un any per aquí hi ha molta, molta vida.

Tot això forma part d’una estratègia de posicionament que en breu em portarà a donar més notícies i que pretén convertir l’agència en un espai, real i virtual, molt més viu i dinàmic… ja aniré donant detalls.

Mentrestant, no deixes de fer una passada per La Grapadora, i si ens deixes algun comentari, segur que ens farà una il·lusió tremenda.

International Bloggers’ Day for Burma on the 4th of October

Ahir la gent de Manfatta celebrava els 150 numeros de La gazetta, i van llançar un brindis virtual per celebrar-ho, amb el “detallasso” de començar-lo amb un servidor, quina responsabilitat! gracies Eva!
La relació Manfatta - Grapa, es remunta al principi de ambdues empreses, i tot i que hem tingut els nostres alts i baixos com a tota relació, han estat 8 anys de relació propera, cordial i profitossa per a tots.

Bé, doncs això Manfattus que tot i que ahir ja vaig llançar un brindis per vosaltres al blog de Grapa, avui us el deixo aqui, per que, un cop més us ho mereixeu, i estic segur que si tinc aquest blog es en part gràcies a la influència que han tingut la Neus, l’Eva i l’Steve sobre la meva manera d’entendre internet… toma! aqui queda.  Una abraçada.

PD. per cert, despres de l’ensabonada…el banner aquest….!!?? mmmm ens entenem oi? no acudiu als vostres dissenyadors de capçalera i passa el que passa!

De debò que la qüestió em tenia completament intrigat.

S’acaben els meus dies al Vietnam, el viatge ha sigut increible, l’he disfrutat molt.
De tot, el mes intens ha estat el “trip” amb moto sense dubte, tinc unes 600 fotos i cadasquna guarda algun record, estic preparant un video, que si avui tinc alguna estona lliure mirare d’acabar i penjar. (més…)

Ara si, dema marxem a les 6.30 del mati.
Aquest mati hem estat ultimant les compres de “supplies” pel viatje: Camares de recanvi per la moto, eines, bujies, cables de recanvi, brides de plastic, 4 metres de corda, un inflador, eines, gommes elastiques per l’equipatge, un diccionari de vietnamita, uns altaveus per l’iPod :D…..

Estare uns 5-6 dies sense poder escriure, no se com estara el tema, poder algun dia trobo algun lloc on conectarme i poguer enviar algun email a la family i a la Bea.

El viatje pintar dur, intentem no dins-ho entre nosaltres pero els dos sabem que sera dur, hem llegit que la mitjana de velocitat sera d’uns 30 km/hora, aixo vol dir que haurem de conduir entre 5 o 6 hores diaries unes motos dels anys 60 per camins de terra o carreteres ratejants, remuntant valls, atravessant rius, …

Les ganes ens poden, l’emocio dels paratges i les vistes entre muntanyes, la gent del nord, i la prespectiva d’una aventura inoblidable ens empeny, som coinscients que hem de ser previsors, conduir amb molta prudencia, i marcar-nos petits objectius asumibles a cada parada.
Malgrat tot, estem molt contents.

Ara marxo a visitar el museu etnologic que he llegit que val la pena, a mes a mes, em ve de gust passejar una mica per un lloc tranquil, quan arribi repassare les motos, aquesta nit farem les bosses i dema a la carretera.

Fins a la tornada.